Alguns innocents havíem pensat que Espanya recolzà el
reconeixement –bé que parcial- de l’estat palestí, a l’ONU, per dignitat. Però
no. Aviat fons diplomàtiques aclariren que això no significava cap atac a la
política –genocida- d’Israel envers Palestina i, pocs dies desprès, la ministra
de foment hi viatjava per signar un substanciós contracte amb el govern
israelià -20.000 milions, quasi res-, per construir-hi una nova xarxa
ferroviària. Això mentre el territori dels palestins es fragmenta –per
l’extensió il·legal de les colònies jueves- i es fa inviable la constitució del
nou estat, reconegut internacionalment, alhora que es manté el setge inhumà a
Gaza, davant la passivitat internacional.
I és que el poder –militar, polític, econòmic i
d’espionatge terrorista- de l’estat israelià no té límits i abasta tot el
planeta –Espanya inclosa-, amb el beneplàcit lamentable dels EEUU.
Ah! Ara s’entén el “gest” del govern de Rajoy, a l’ONU,
en “favor” de Palestina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada