carta oberta CINEMA I (DES)MEMÒRIA

          El govern del PP pretén “compensar” el partidisme descarat a què està sotmetén a la TV pública, amb una programació de qualitat de cinema clàssic, com ara amb la magnífica pel·lícula “Vencedores o vencidos”. Obliden, però, els “populars”, que els telespectadors mantenen –bé que afectada per les campanyes intoxicadores- la capacitat de pensar i de fer-se preguntes. Per exemple: Com és que els corresponsables del règim genocida nazi foren portats davant els tribunals de justícia, mentre els col·laboradors directes del règim franquista, no només no han estat processats, sinó homenatjats? O: Quina classe de democràcia és la nostra que, no només es mostra incapaç de recuperar la memòria dels vençuts, sinó que contempla inerme la condemna a l’únic jutge –Garzón- que s’atreví a fer justícia?

          Decididament, com encunyà aquell exministre de Franco, de nefasta memòria, España es diferente. I així ens va.