dies feixucs PERPLEXITAT

          La polèmica envers els transgènics, tot i la forta pressió de les multinacionals implicades, no s’atura. Ara és la universitat de Caen (França) que publica una investigació al Food and  Chemical Toxicology, on es documenta la localització de tumors de les dimensions d’una pilota de ping-pong, en ratolins alimentats amb panís transgènic. Són doncs uns resultats alarmants, segons manifesta Gilles-Eric-Séralini, director d’un projecte de dos anys de durada, amb 200 ratolins de laboratori. Com no podia ser d’una altra manera, els fabricants s’han apressat a posar en dubte un tal resultat, amb la connivència d’algun investigador que demana continuar i contrastar els resultats, perquè els actuals encara no són prou fiables. Sembla que fins que als consumidors humans no ens agafe un “patatús” massivament –perquè algun cas aïllat tampoc convenceria a fabricants i investigadors primmirats- no es donaran per convençuts i encara.

          I ara la “novetat” de què, a l’Espanya de Rajoy –el qui donaria confiança als mercats i a la ciutadania, només arribar a la Moncloa- l’economia està per terra i es manté la polèmica de la retirada de dipòsits amb destinació a l’estranger, fins al punt que el banc d’Espanya ha hagut de reconèixer que, a data de juliol del 2012, famílies i empreses espanyoles retiraren dipòsits bancaris per valor de 85.000 milions d’euros (!). No debades hem hagut de demanar a Europa un rescat –perdó, “préstec” bancari en condicions molt favorables, segons Guindos-. Heus ací la seguretat (!) i confiança (?) desplegades pel govern del PP, d’ençà que (des)governen. Així mateix la CEOE desmenteix Rajoy, en anunciar una caiguda del PIB, tres vegades més de la pronosticada pel de Pontevedra, que parlava del 0.5% i serà de l’1.6%, mentre que la patronal –que rebé amb entusiasme la contrareforma laboral dels “populars”, per crear tants i quants nous llocs de treball- es rendeix a l’evidència que l’atur arribarà, l’any que ve, al 26.5%, és a dir més d’una quarta part de la població laboral, quan enguany estem ja a tocar dels sis milions d’aturats. Els qui no hem perdut la memòria, recordem que quan la xifra s’atansava als tres milions, don Mariano es feia creus i amb solemnitat i cinisme, dignes de millor causa, arremetia contra Zapatero dient-li de tot i assegurant que ell ho arreglaria (!): es pot mostrar un comportament més impresentable i immoral? Difícil.

          I si encara en faltava alguna, el polèmic “serial” de les adopcions il·legals –autèntics segrestos de nous nats- continua, amb la presència davant els tribunals d’una monja –sor Maria de nom- que podria haver estat protagonista d’unes altres tantes malifetes, entra tants altres funcionaris i empleats d’institucions sanitàries i pretesament benèfiques: mares enganyades, pares adoptius confosos per la situació que creien legal, familiars afectats i tot un seguit d’episodis foscos i tristos al caire d’un govern il·legítim, bé que confessional catòlic i que, lamentablement, ha continuat fins fa ben poc temps. Curiosament la desgràcia sobrevinguda als ja nascuts i a tantes famílies i el tràfic horrorós de persones que ha suposat, no mereix una sola consideració del ministre de justícia, ni cap declaració oficial i ferma. Gallardón està més preocupat pels què encara no han nascut –per la rendibilitat ideològica i la connivència amb els bisbes- que no pels infants segrestats ni per la desatenció educativa, sanitària i social de milers i milers de criatures, immersos en la pobresa més alarmant. Una vegada més la hipocresia i la insensibilitat s’instal·la en la conducta dels governants “populars” pretesament catòlics.

          I el polèmic –per incompetent i crispador ministre Wert, abans tertulià a sou- es desdejuna –com cada dia- amb una nova mesura recentralitzadora: ara retalla –seguint la moda “popular”- els continguts del programa curricular atorgats a les autonomies, amb la confrontació amb els territoris històrics –País basc i Catalunya of course!- que es consideren alguna cosa més que “autònoms” i l’anuència servil de la resta, majoritàriament i absoluta, controlats pel PP. Crida l’atenció com comunitats com la valenciana i la madrilenya, habitualment i xulescament contestataris amb el ministeri d’educació del govern de Zapatero, ara es pleguen de grat a les mesures d’un ministre de cognom estranger, però d’ideologia conservadora i retrògrada compartida. Així són ells: es creixen front als demòcrates i s’humilien davant els seus.

          Mentrestant –i fora de casa- la repressió del dictador sirià Bachar el Asad sobre la població continua implacable, sense que l’ONU intervinga, pel veto de Rússia i Xina. Al bombardeig indiscriminat sobre les ciutats i barris “terroristes” –Alepo particularment-, s’uneix l’explosió de benzineres, per míssils llançats des de l’aire per l’aviació addicta al govern, amb l’excusa que poden abastir als rebels. Així portem 18 mesos i més de 27.000 víctimes mortals, majoritàriament civils, als què cal afegir els 110 morts de resultes del bombardeig de la benzinera, segons l’Observatori Sirià per als Drets Humans, enmig de la indiferència internacional.

Encara com Càritas, -institució de l’església malgrat tot- continua una tasca social impagable i atén a més d’un milió de persones, que hi acudeixen a la recerca de mitjans i ajuts per sobreviure. La crisi que tenalla als pobres i marginats –els rics ni la noten- ha fet multiplicar per tres, el nombre de persones ateses: menjar, pagar el lloguer, ajudar a la despesa escolar dels fills i l’atenció sanitària -des que el govern “popular” els la nega als immigrants irregulars- ha creat una situació que els responsables de Càritas, qualifiquen de “greu injustícia social”, doncs ha fet augmentar la pobresa des del 19% de la població al 21.8%. Encara com una institució de l’església espanyola -Càritas- se significa com a solidària i denuncia una situació que els bisbes de la CEE –amb Rouco al capdavant- ignoren amb menyspreu descarat de les màximes de l’evangeli, que diuen defensar.

Encara com.