dies feixucs PUJAT DE COLOR

         "Pujat de color” és el noticiari de cada dia que ens trau la son, als ciutadans. Vegeu-ho si no.

Enmig i front a la tempesta soberanista catalana, els comparses “populars” es reparteixen els papers: la Cospedal tracta de “roï” a Mas, perquè en la visita del príncep i Rajoy a Catalunya, per tal d’inaugurar un nou tram d’AVE cap a Europa, el president ha fet cara de circumstàncies i no s’ha estat de doldre’s del retard i les carències d’infraestructures que el ministeri de Foment racaneja als catalans. Alhora la vicepresidenta Sáenz amenaça d’aplicar la legalitat estricta i constitucional, per frenar la consulta al poble de Catalunya al que li nega legitimitat doncs, segons ella, només el poble espanyol (!) és subjecte de consulta i té capacitat de decisió. I encara afegeix una frase inconclusa i en llatí –“primum vivere...” per retraure a Más que, encegat pel soberanisme, descura l’autèntic problema dels catalans –l’atur, les retallades, els impostos...-. Només li ha faltat a la dos de Rajoy, afegir “no com ells” que sí que se n’ocupen (!?) dels greus problemes que tenallen la ciutadania espanyola –atur galopant, desatenció sanitària, deteriorament de l’ensenyament públic, desnonaments diaris, corrupció generalitzada, bancs en fallida i un llarg etcètera-. I Rajoy que “no sap no contesta” i ara –a bones hores!- fa com u que li tendeix la mà a l’altre, quan fa no res el despatxà de la Moncloa de males maneres.  Una altra cosa no, però l’espectacle està servit.

Mentrestant la dona d’Aznar i alcaldessa de “penalty” de Madrid –en passar Gallardón a ministre de Rajoy- no troba assossec i cessa al vicealcalde, per no haver de dimitir ella, autèntica i directa responsable de la tragèdia del Madrid Arena que, a més i en aquelles hores amargues per a les famílies, se’n va de turisme transoceànic i de luxe. I tot i posar pals a les rodes, en la suposada investigació oberta al si de l’ajuntament madrileny, la justícia l’ha encalçada prou com per a fer dimitir al seu segon. I no és el primer –encara que el més greu- episodi que protagonitza, desprès de falsejar les dades de l’asfixiant contaminació atmosfèrica de la capital, situant els aparells detectors en llocs enjardinats i més nets. Això mentrestant se’n va de perruqueries i compres personals en cotxe oficial, of course!  

El que sí que se n’ha anat “de rositas” –com li agradava dir a l’home d’Ana Botella- és el president de “les noves generacions populars” de Madrid –un tal Carromero- condemnat per la justícia cubana, per conducció temerària i la mort dels dos ocupants del cotxe que conduïa –sense punts per l’acumulació de multes a Espanya-, que no ha durat més que dues setmanes escasses a la presó de Segòvia, on havia d’acomplir quatre anys (!) de condemna. I és que ja se sap que la justícia espanyola (no) és igual per a tots, per més que el ministre Gallardón s’entesta en defensar-ho. Clar que un tal personatge tampoc té rubor, ara que ha generalitzat la imposició de taxes judicials, en afirmar -a més- que la (in)justícia espanyola és “gratuïta” (!) Encara que no està sol en proclamar afirmacions falsàries: el “consejero” del ram de la comunitat de Madrid proclama que la sanitat madrilenya és pública (!), gratuïta (?) i de qualitat (!?) desprès d’haver privatitzat bona part d’hospitals i ambulatoris de la capital i posat en peu de guerra al personal sanitari i als usuaris de tota classe i condició. O com Wert –el tertulià que fa de ministre d’educació- que es vanta d’afirmar que les mesures que proposa no van contra l’ensenyament públic (?) i ha provocat la contestació generalitzada de professors, pares i estudiants. Així són els “populars” que tenen la desvergonya de dir que és de dia quan és de nit o de dir que és de nit quan és de dia.

I catifa vermella...no per als oscars sinó per a Rajoy, que ha visitat Algèria i ha estat rebut amb honors pel president Buteflika, cap visible dels militars colpistes que fa més de deu anys, truncaren per les armes el procés democràtic d’unes eleccions, que no guanyaven els favorits de l’establishment, amb la passivitat –quan no complaença- d’Europa i els EEUU, paladins –uns i altres- de la democràcia (!) i els drets humans (?). Des d’aleshores ençà la violència s’enyorà d’aquell país i els partits islamistes estan il·legalitzats. Rajoy, però, va per la “pela” -i desprès diuen dels catalans-, per la perspectiva d’endur-se un substanciós contracte: 100 milions en l’ampliació de l’aeroport de la capital i un projecte per construir milers d’habitatges. Això sí, don Mariano se’n renta les mans en el tema del Sàhara ex-espanyol –encara amb responsabilitat d’Espanya, com a potència colonitzadora- i es declara pretesament “neutral”, és a dir no mou un dit a favor del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, mentre que el govern espanyol posa dificultats a què cooperants voluntaris presten assistència als desplaçats del campaments de Tinduf i als nombrosos expulsats i detinguts a les presons marroquines.   

I en clau local continua l’episodi d’Emarsa, l’empresa metropolitana d’aigües residuals de València, que ha fet fallida i ha estat objecte de robatori descarat pels seus “gestors”, amb l’anuència –o ignorància culpable què és pitjor- de l’ajuntament de Rita Barberà i de la Generalitat de Camps-Fabra. I mentrestant els tribunals miren de traure l’entrellat, els soferts usuaris estan tapant aquells forats, en rebuts que tripliquen la despesa real del consum d’aigua potable, amb impostos i sobretaxes inacceptables. Un altre “regal” dels “populars” que han generalitzat la corrupció i la incompetència manifesta, allà on la ciutadania incauta els ha votat.

Encara com, l’oposició veneçolana fracassada la intentona colpista per fer fora a Chaves, fa uns anys –amb la “secreta” complicitat del govern d’Aznar-, ara es declaren constitucionalistes – a què ens “sona “això?- i convoquen manifestacions, per qüestionar la decisió del Tribunal Suprem d’allà que autoritza posposar el jurament del president, ara convalescent a Cuba, operat de càncer.

  Encara com.