Per pensar-hi... VOLUNTARIAT I LLENGUA

                                                       

          En un món globalitzat com el nostre i en un context social, polític i cultural, que fa seguidisme d’aquella tendència uniformitzadora, apareix com un respir i assossec de l’ànima, la iniciativa que l’AIV –Associació Internacional del Voluntariat- posà en marxa fa deu anys (!), en 2003, i s’anomenà Units pel servei i la llengua, on s’apleguen persones i col·lectius vinculats a accions voluntàries i desinteressades, altament compromeses en molts diferents àmbits socio-culturals, amb la llengua com a eina vehicular de les seues intervencions.

          Els compromisos assumits foren i són:

-Assumpció, com a l’objectiu fonamental, la vinculació de voluntariat i llengua.

-Conformació un projecte específic –Units pel voluntariat i la llengua-, en el marc d’AIV i en el context europeu.

-Difusió de propostes i activitats d’UNITS i afavorir la implicació de qualsevol col·lectiu que utilitze la nostra llengua en la vehiculació de les seues tasques.

-Organització de sessions formatives del voluntariat envers l’objectiu del projecte.

          Hem celebrat, doncs, la proposta integradora de l’AIV, perquè tot i l’existència de plataformes a favor de la llengua, es trobava a faltar una institució -amb projecció europea- aglutinadora de les diferents iniciatives, arreu del territori. Això ens permet:

-Unir esforços.

-Treballar en equip.

-Facilitar intercanvis entre els territoris i comunitats que compartim la mateixa llengua.

-Participar en programes europeus.

          I tot això amb l’aixopluc de l’AIV. Què és, però, l’AIV? L’Associació Internacional del Voluntariat és una entitat d’àmbit internacional, sense afany de lucre, apolítica i aconfessional. Està gestionada exclusivament per voluntaris, perquè creu en el voluntariat com a esperit de servei i de donar-se als altres a canvi de res i en els valors ètics, que han de conformar una societat humanitzada i humanitzadora. I són convidats a integrar-se tot tipus de persones –grans, joves, estudiants...- i d’institucions –famílies, escoles, grups, col·lectius...- disposats a prestar un servei desinteressat, a qui ho necessite.

          I com qualsevol projecte, el nostre té una petita història quan, des de la directiva d’AIV –Associació Internacional del Voluntariat-, es plantejà la creació d’una eina específica que s’anomenà “Units pel servei i la llengua” i que, ara per ara, s’ha consolidat al País Valencià, amb el nom d’ “Units pel voluntariat i la llengua”, per subratllar la prestació desinteressada del servei que, cada col·lectiu integrat, ofereix i en la llengua pròpia. Tot començà a la sessió celebrada el aquell 2013, a Barcelona, al C/ Pere Vergés, 1, seu de l’AIV i on es debateren entre altres qüestions:

-La conformació d’un projecte específic –Units pel servei i la llengua-, en el marc d’AIV i en el context europeu.

-La difusió de les propostes i activitats i la implicació d’altres col·lectius que utilitzen la nostra llengua en la vehiculació de les seues tasques.

-L’organització de sessions formatives del voluntariat envers l’objectiu del projecte.

Aquelles primeres propostes donaren com a fruit la integració al nostre territori dels col·lectius següents:

-La Societat Valenciana de Psicologia (SVP), com a grup inicial, impulsor principal i coordinador del programa.

-El grup Mar de Comunitats Cristianes Populars (CPPs ).

-El Moviment Cooperatiu de l’Escola Popular.

-El col·lectiu de docents “Cordaipoal”.

-L’Acció de Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT) a l’àmbit del País Valencià.

-La Federació d’Escola Valenciana (FEV).

-L’associació d’Inspectors d’Educació del País Valencià (ADIDE).

-L’associació Josep Climent de Castelló.

Així doncs, a aquella primera pretensió d’aglutinar grups diversos a favor de l’ús de la llengua, s’afegia ara l’intent de contribuir a la vertebració del País, creixent cap als territoris de Castelló – associació “Josep Climent”- i cap a Alacant, on té la seu ADIDE. Posteriorment s’implicaren:

-Catequesi familiar, de Borriana.

-Col·lectiu resoldre.

-Mestres d’escoles d’immersió lingüística -C.P. “Rafael Altamira”. València.

-Voluntariat lingüístic-Universitat de València.

          Des d’aleshores -aquell 2003- que iniciarem el camí envers la conscienciació del voluntariat en la nostra llengua, hem anat adequant els nostres objectius i plantejaments, per fer-los operatius i realistes alhora. L’intercanvi d’idees i estratègies per mantindre l’esperit voluntari i la presència de la llengua, no ha qüestionat en cap moment la singularitat de cada col·lectiu adherit i, justament això, sembla haver donat continuïtat i visos de futur al nostre projecte.

1. I és que una tal diversitat de components ho fa imprescindible. Vegem-ho:

 -La Societat Valenciana de Psicologia (SVP), grup inicial, impulsor principal i coordinador del programa és un col·lectiu científic de psicòlegs que, justament, en la seua tasca divulgadora i afavoridora de projectes d’investigació –i la subsegüent publicació a l’ANUARI de PSICOLOGIA de la SVP-, empra preferentment la nostra llengua.

-L’Acció de Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), amb seu a Barcelona, és un moviment no vinculat a l’organigrama de cap confessió, però amb base cristiana, en contra de la tortura arreu del món i amb carta d’observador. Edita un butlletí íntegrament en la nostra llengua i el grup de Valencià és el què forma part d’UNITS.

-L’associació d’Inspectors d’Educació del País Valencià (ADIDE) és un col·lectiu de voluntaris, constituït en associació sense afany de lucre, per defensar i dignificar la professió d’inspectors d’ensenyament de l’àmbit no universitari. Publica un butlletí –“Fulls d’Inspecció”- amb notable presència de la nostra llengua.

-L’associació Josep Climent de Castelló, és un col·lectiu que treballa per la presència de la llengua en la litúrgia, en la catequesi, en les activitats culturals i de lleure i s’aixopluga en la figura de l’eclesiàstic i universitari il·lustrat del segle XVIII, Josep Climent i Avinent, que fou bisbe de Barcelona, els anys decisius de la revolta de les “quintes” -1773- i què se significà per la protecció que exercí envers l’ensenyament i la sensibilitat pel català.

          -Catequesi familiar és un grup de catequistes i pares, que treballen per l’edició de textos en la nostra llengua, superant els obstacles de la jerarquia local, no sempre sensible al tema.

-El col·lectiu Resoldre treballa en diversos fronts: ciutadà, de sensibilització mediambiental, de defensa de la professionalitat del nous egressats dels seus estudis etc.

-La Federació d’Escola Valenciana (FEV) té un predicament indiscutible entre la societat i entre els docents implicats i compromesos en la llengua. Organitza, cada primavera, les famoses “trobades” al llarg del territori que arriba a aplegar a fins a 200.000 assistents. Té també un servei de voluntariat molt actiu.

-El grup Mar de Comunitats Cristianes Populars (CPPs ) és el més sensible a la llengua entre els qui en formen part a València. És un col·lectiu de cristians compromesos i crítics envers els plantejaments involucionistes i atemptatoris contra el respecte que mereix la societat civil i els seus representants, que cert sector de la jerarquia exterioritza.

-Mestres d’escoles d’immersió lingüística conforma un col·lectiu especialment preocupat per difondre i prestigiar l’estratègia de la immersió, que s’adreça als fills de famílies castellanoparlants, per garantir un aprenentatge eficaç de la llengua i una integració social aconseguida i estable de la població immigrant.

-El Moviment Cooperatiu de l’Escola Popular, és un grup de seguidors i seguidores de la pedagogia de Célestin Freinet a València, que destaca per la seua proposta –i pràctica- a favor de la renovació pedagògica permanent a les escoles.

-El col·lectiu de docents “Cordaipoal” treballa en la metodologia de l’aprenentatge cooperatiu, amb adolescents que cursen els estudis secundària, per tal d’afavorir la seua integració acadèmica i social –llengua inclosa-.

-Finalment, el Voluntariat lingüístic a la Universitat de València, com el seu propi nom indica afavoreix i manté un grup d’alumnes  voluntaris que treballen com a “partenaires” dels nous alumnes universitaris, a tal de parelles lingüístiques.

Una tal varietat, doncs, obliga a aquella estratègia de respecte i integració de les activitats de cada col·lectiu, on la tasca prioritària és la que dona sentit al grup de voluntaris i es veu completada o enriquida, en la vehiculació de les intervencions –preferentment si més no- en la nostra llengua.

2.Una segona estratègia emprada pel nostre grup d’UNITS és, sense menyscapte de treballar per l’eixamplament de les bases, en forma de nous col·lectius que es puguen incorporar, la de fer present l’esperit del voluntariat -i la preferència per la llengua- en qualsevol moment i oportunitat que se’ns presente als membres d’UNITS. Vegem alguns exemples:

-L’ANUARI de Psicologia –íntegrament en la nostra llengua i amb abstracts en anglès- s’intercanvia amb revistes de l’altra part del planeta –Xile i Brazil- sense que semble que la llengua en siga obstacle. I sempre amb la participació voluntària i generosa dels seus responsables.

-L’acollida de becaris a la nostra Facultat de Psicologia Social, per part dels membre d’UNITS, profs. Martí i Adell, no només comporta l’atenció als seus problemes i necessitats personals -més enllà de la intervenció acadèmica convencional-, sinó que inclou l’oferiment de l’aprenentatge de la nostra llengua. En concret hi ha un becari xilé sensible al tema i dues becàries –una polonesa i una altra eslovena-.

-La presència de membres d’UNITS, al nou col·lectiu d’antics professors de la Universitat de València, li dona un to de participació i compromís envers el voluntariat gens menyspreable. Ara mateix s’estan recollint llibres, per a la dotació d’una biblioteca a la residència d’estudiants del projecte WATAN, a Guatemala.

-Els comunicats de La Veu de les CCPs comporten un doble compromís: a favor de causes justes i actuals –com ara la pràctica democràtica, la crisi econòmica, la població immigrant, la memòria històrica, l’educació, la laïcitat, la situació de violència planetària...- i en la nostra llengua.

-Com que una bona part dels adherits, treballen a l’àmbit educatiu –primària, secundària i universitat- les seues intervencions es veuen multiplicades pels nombrosos destinataris. Tal és el cas del col·lectiu de l’escola valenciana, les trobades anuals de la qual apleguen fins a dues-centes mil persones –entre alumnes, professors i pares i mares-.

-Etc.

I en això estem. Certament la responsabilitat és feixuga, atesa la precarietat de mitjans en què ens movem –humans i materials-. Els membres, però, implicats, com que desenvolupen la respectiva responsabilitat, en el marc dels seus projectes respectius, es mantenen fidels i actius, amb la sensibilitat afegida per la llengua compartida i des del seu voluntarisme –voluntarietat millor- ja històric, atès que alguns ja fa molt de temps que hi treballen.

És per això –segurament-, que el nostre col lectiu es manté viu, doncs no suposa per als adherits, més que la conscienciació –voluntària i lingüística- d’allò que constitueix la seua raó de ser –diferent per a cadascú i participada en UNITS-. Així restem a disposició de la seu i projecte d’AVI i del context social i lingüístic valencià i obert a noves propostes i suggeriments i –no cal dir-ho- a nous adherits.