27 de maig del 2013

Per pensar-hi... LA TUTORIA, ASSIGNATURA PENDENT DEL SISTEMA (i 2)




                                                                



Amb anterioritat reflexionàvem sobre el sentit de la tutoria, des de la conceptualització dels estudiosos. Ara donem un pas més i abordem el tema des de l’òptica dels propis alumnes tutoritzats, per si això ens dóna algunes pistes per millorar les intervencions tutorials.
Efectivament, des de la percepció que el nostre alumnat de secundària fa, a l’hora de la valorar el nivell de motivació que la tutoria li suposa, tenim les següents dades, en dos moments evolutius importants: a l’inici –14/16 anys- de l’adolescència i en l’adolescència consolidada –17/19 anys-. Així:


                                                                           EDAT                                       SEXE

                                              total               14/16               17/19                 xics              xiques
                                               2031              1120                911                  1026                1005

                    cod. 0 (%)          35.5                 31.3                 40.8                 37.3                 33.7
                    cod. 1 (%)          52.9                 55.2                 50.1                 51.2                 54.6
                    cod. 2 (%)            8.8                 10.2                   7.1                  9.2                   8.5
                    cod. 3 (%)             .8                   1.3                   2                       .8                     .9
                    ns/nc  (%)           1.9                   2.1                   1.8                   1.6                   2.3


          Els codis de referència són: “0”= cap motivació, “1”= alguna motivació, “2”= prou motivació, “3”= molta motivació i ns/nc= no sap, no contesta. La percepció, doncs, dels nostres adolescents envers la tutoria no resulta satisfactòria i el panorama que es dibuixa no és massa positiu: no arriba a un deu per cent —acumulació dels codis 2 i 3— els que se senten interessats de debò, mentre que poc més de la meitat mostren “algun” interès i un terç llarg del col·lectiu apareix absolutament desmotivat. Per edats, la tendència anterior es consolida més encara i els més majors—17/19 anys—semblen “passar” de la intervenció tutorial. I per sexes, xics i xiques manifesten un grau de satisfacció —d’insatisfacció més bé— semblant, encara que en elles apareix un poc més matisat.

Què està passant? L’anàlisi s’haurà de fer en més profunditat, però no és infreqüent, que la “classe” de tutoria, es trobe sovint buida de contingut. Al menys de contingut interessant i útil. I això l’alumnat ho detecta aviat, com dèiem. La tutoria no pot convertir-se en una rutina –ja ho denunciàvem-, ni en una pesada obligació, ni en una rèmora, ni en un tràmit horari que cal acomplir. Cal programar-la bé, també comptant amb els alumnes. Cal tractar temes atractius que servesquen i siguen útils, de forma immediata, a l’alumnat. Cal que s’implique no només el tutor o tutora de torn: és tema de tot l’equip docent. Cal posar-s’hi i de veritat.
I això perquè? Dons per raons òbvies i no tan òbvies. Les primeres resulten evidents i és que cal harmonitzar, estructurar i sistematitzar -en conjunts coherents- l’assimilació dels sabers, de vegades massa dispersos, que es traslladen als estudiants pels professors de matèria. Així que cal dedicar temps i recursos a ensenyar a estudiar o, com s’ha dit massa vegades, a “aprendre a aprendre”. I cal, a més, que es dedique temps i recursos, també, a la tasca diària de l’orientació educativa, personal i d’integració grupal dels nostres adolescents. I el tutor o tutora –amb els recolzaments adients: resta de l’equip docent, equip directiu, psicopedagog/a, famílies, entorn...- esdevé l’esglaó privilegiat de la cadena: el mediador o mitjancer entre el món de l’estudiant adolescent i el món dels adults, entre l’alumnat i el sistema.

Les raons no tan òbvies apuntarien a algunes investigacions, segons les quals, la intervenció tutorial estaria afavorint l’anomenat “benestar acadèmic” dels alumnes tutoritzats i, per tant, obrint camins cap a l’obtenció de millors rendiments. Perquè el tal “benestar acadèmic” s’ha trobat com la variable predictora més contundent de les bones notes. Dit d’una altra manera: la tutoria pot esdevenir un factor cabdal, per millorar les notes de l’alumnat adolescent. A què esperem, doncs?

Així que, mentrestant arriba un nou informe P.I.S.A i en evitació de nous sobresalts, no estaria de més que l’administració, els administradors i els administrats ens qüestionàrem si un puntal del sistema com és la tutoria, p.a. o n. m. –ja sabeu: progressa adequadament o necessita millorar-. L’administració educativa caldrà que li dedique atenció al tema, el prioritze –pot ser fins i tot econòmicament, per què no?-, valore les alternatives possibles, li atorgue el rang acadèmic que cal i li faça el seguiment adient, avaluant les intervencions tutorials i els seus efectes. Els administradors –especialment els professionals de la Inspecció Educativa- caldrà que s’impliquen de veritat i acompanyen adequadament la tasca dels tutors i tutores, prestant-los tot el suport i suggerint les millores que calquen, incloses les intervencions formatives dels CEFIRES. I els administrats –alumnes, famílies, professorat, tècnics de suport etc.- caldrà que s’il·lusionen raonablement, en el repte que protagonitzen: la formació d’infants i joves.

Per tant, a més de represtigiar el PAT- Pla d’Acció Tutorial-, convenientment incardinat al P.C.E. -Projecte Curricular d’Etapa- i actualitzat a la P.G.A. –Programació General Anual- i superar la pràctica precaritzada de la tutoria per la inhibició dels professors més prestigiats, amb l’adjudicació de les tutories als últims docents que arriben, en horaris incòmodes i devaluats –inici o final de les sessions- etc. etc.- ; vull suggerir als meus col·legues en actiu de la Inspecció Educativa, iniciar discretes intervencions d’observació de la realitat, en aquest punt. Amb instruments o sense. Per si de cas, però, s’ofereix algun material.

 
----------


       
La que segueix a continuació pretén ser una guia, per a aquella tasca d’observació de l’activitat tutorial i pot funcionar, també, com a qüestionari d’autoavaluació del propi tutor o tutora.  En qualsevol cas no  es tracta de “milimetrar” comportaments i/o actituds, ni menys de “posar nota” al tutor o tutora respectiu, sinó d’oferir una oportunitat a la reflexió –personal o compartida-, per millorar les intervencions. S’estructura en tres àmbits:

-Pràctiques del tutor
-Exigències tutorials i
-Relació tutorial.

Amb els següents items cadascuna:

a) Pràctiques del tutor. Es tracta d'un constructe complex que intenta detectar, de forma articulada i coherent, la multivariada activitat que desplega el tutor/a. Heus ací els seus components o ítems:

1. Tarannà dialogant del professor tutor/a.
2. Interès i amenitat de la classe de tutoria.
3. Grau d' intervenció de l'alumnat en la dinàmica de la classe.
4. Participació de l'alumnat en la programació d'activitats.
5. Participació de l'alumnat en l'avaluació.
6. Foment d'hàbits i tècniques d'estudi.
7. Reiteració de conceptes i formulació de preguntes.
8. Estímul del tutor/a envers el treball en equip.
9. Atenció a la diversitat.

b) Exigències tutorials. Aquest constructe es defineix com el grau d'exigència i interpel·lació del tutor/a envers l’alumne tutoritzat. Heus ací els seus components o ítems:

1. Proposta d'exercicis i foment de l'activitat.
2. Disciplina a la classe  de tutoria.
3. Rigor i exigència a l'hora d'avaluar.

c) Relació tutorial. Aquesta variable presenta la dimensió de la relació entre tutor/a i alumne/a i comprèn els següents items o indicadors:

1. Capacitat de comunicació del tutor/a envers els alumnes tutoritzats.
2. Freqüència de la relació.
3. Atenció prestada  als suggeriments de l'alumnat.
4. Resulta gratificant la relació tutorial per a l'alumnat?
5. I per al tutor/a?

Heus ací un model de qüestionari –d’observació externa o d’autoavaluació del propi tutor/a-:



QÜESTIONARI DE VALORACIÓ DE LA INTERVENCIÓ TUTORIAL (*).

-Pràctiques del tutor:                                                                 1  2  3  4  5 
1. Tarannà dialogant del professor tutor/a.
2. Interès i amenitat de la classe de tutoria.
3. Grau d' intervenció de l'alumnat en la dinàmica de la classe.
4. Participació de l'alumnat en la programació d'activitats.
5. Participació de l'alumnat en l'avaluació.
6. Foment d'hàbits i tècniques d'estudi.
7. Reiteració de conceptes i formulació de preguntes.
8. Estímul del tutor/a envers el treball en equip.
9. Atenció a la diversitat.

Valor promitjat de la component Pràctiques del tutor.................................

-Exigències tutorials:                                                                1  2  3  4  5 
1. Proposta d'exercicis i foment de l'activitat.
2. Disciplina a la classe  de tutoria.
3. Rigor i exigència a l'hora d’avaluar les activitats.

Valor promitjat de la component Exigències tutorials.................................

-Relació tutorial:                                                                        1  2  3  4  5 

1. Capacitat de comunicació del tutor/a.
2. Freqüència de la relació.
3. Atenció prestada  als suggeriments de l'alumnat.
4. Resulta gratificant la relació tutorial per a l'alumnat?
5. I per al tutor/a?

Valor promitjat de la component Relació tutorial.........................................
Valor promitjat de les tres components....................................................

OBSERVACIONS I PROPOSTES:
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________
__________________________________________________________

(*) Referències: 1=absència, 2=iniciat, 3=considerable, 4=consolidat, 5=màxim.

                                                                             


22 de maig del 2013

Carta oberta COM A ESPANYA?





          Els media han divulgat que l’exgeneral i dictador argentí Videla, ha mort a una presó de Buenos Aires, on complia cadena perpètua per crims contra la humanitat, pels milers d’assassinats i desapareguts, durant la dictadura que imposà el colp d’estat de l’exèrcit. Res a veure amb Espanya on Franco, exgeneral, dictador i colpista, no només no fou ni derrocat, ni processat i morí al llit i al seu palau, sinó que la seua memòria s’honora (!) a les pàgines del Diccionario de la RAH i els seus hereus ideològics campen per on volen.
          Heus ací la diferència entre democràcies consolidades –cas de l’Argentina- i democràcies de “saldo” –cas d’Espanya-.

                   

A cau d’orella (ssshhhttt...) TREBALLS I TREBALLS.




          



 Hi ha treballs, feines, activitats o dedicacions, per les què u, no només renunciaria a cobrar un euro, sinó que fins i tot pagaria gustosament...Tal ha estat la participació en un tribunal de doctorat, de què m’han fet l’honor de ser-ne membre: efectivament, desprès d’algunes tesis de llicenciatura –Rosa Mª Pasqual, Beatriu Segarra i jo mateix-, dedicades a la personalitat històrica i humana de l’ “il·lustrat” valencià i europeu, Josep Climent i Avinent, s’ha defensat la primera tesi doctoral –entre nosaltres, perquè Andrea J. Smitd, als EEUU, es doctorà amb Climent (!)- envers la figura del personatge, a càrrec de l’estudiós –ara ja doctor- Camil Vàzquez i Artès. El jove Dr. Vàzquez –“magistralment” dirigit pel Dr. Mestre, catedràtic emèrit de la UVEG- fa temps que hi treballa: primer fou una anàlisi exhaustiva de les “Plàticas”, és a dir de les prèdiques de Climent mentre fou prior de la col·legiata de Sant Bartomeu a València –de la què únicament es conserva la torre campanar, front al palau de la Generalitat, a la plaça de Manises- i, ara, amb un estudi completíssim dels anys de catedràtic de filosofia de la universitat valenciana, més la referència obligada a les dimensions social, cultural, educativa i política del nostre bisbe, ha presentat una tesi que ha merescut la qualificació d’excel·lent cum laude.
          Climent ha estat un dels referents intel·lectuals de la meua vida, des que vaig abordar l’estudi de la seua vessant educativa: fou alumne avantatjat de les aules de primeres lletres i de gramàtica i llatinitat a Castelló, mestre d’arts, llicenciat i doctor per la universitat valentina de principis del segle XVIII, catedràtic i mecenes d’aquella casa, fundador de la càtedra “De Locis”...i “ocupant” –per tant i merescudament- d’un lloc, a les parets del paranimf, amb el seu retrat de l’il·lustre pintor Vergara. Passa, però, que per allò de “primum vivere, deinde filosofare” vaig haver d’aparcar la meua “devoció” a Climent, per dedicar-me primer a opositar a places d’Inspecció i, desprès, a exercir-hi durant 33 anys, compatibilitzant els últims,amb la condició de professor associat de la UVEG. Tan bon punt, però, em vaig jubilar em posí a recuperar aquella figura emblemàtica, “rescatant” la meua tesina, revisant-ne i actualitzant el seu contingut, que derivà en un nou treball o reescritura biogràfica –“El bisbe Climent i la pedagogia de la Il·lustració”-, promovent la celebració del III centenari (1706- 2006) del naixement de Climent a Castelló, a les universitats de València –UVEG-, de Barcelona –UB i Facultat de Teologia- i de Castelló[1] -UJI-. Finalment aquesta última –en coedició amb la Diputació de Castelló- ha publicat els materials –conferències, ponències i comunicacions- generats en els actes acadèmics i culturals d’aquella commemoració. I, així mateix, el Consell Valencià de Cultura –CVC- ha acceptat promoure l’edició d’una “Antologia de textos” de tan il·lustre personatge. Resulta, per tant, que Climent no és un “cadàver històric” -com algú desafortunadament ha suggerit-, sinó una referència històrica viva i de plena actualitat.
          I tornant a la tesi recentment defensada –i com no podia ser d’una altra manera, en un subjecte de tan complexa personalitat-, a la magnífica exposició-resum de les més de tres-centes pàgines del treball, s’han afegit les valoracions dels components del tribunal i del propi director de la tesi, el Dr. Mestre –segurament el més qualificat especialista en il·lustració a Espanya i dels millors a Europa-. Així, el professor Pérez –secretari del tribunal- ha fet una magnífica glossa de l’època i posat de relleu la complexitat de les corrents ideològiques del moment –jansenisme, regalisme, probabilisme, tomisme...- Jo mateix he advocat per focalitzar la figura de Climent des d’una perspectiva integradora, doncs no ens trobem davant d’un bisbe a l’ús, sinó d’un personatge públic, de relleu social, econòmic, cultural, educatiu i, fins i tot polític singular i prestigiat. El Dr. Mas ha analitzat les contradiccions d’una personalitat tan complexa i assetjada des de tants fronts –especialment Roma i Madrid- i les funestes conseqüències que se’n derivaren, per l’animadversió de Campomanes i que culminaren en la dimissió del seu càrrec de bisbe de Barcelona. Per la seua part la Dra. Corona matisà alguns dels plantejaments del doctorant i suggerí nous enfocaments, a l’hora d’analitzar les obres socials i educatives de Climent.
Finalment, el president Dr. Giménez, féu un recull integrador dels diferents enfocaments del tema i es detingué, especialment, en la referència a una de les intervencions emblemàtiques –i premonitòries del bisbe, en construir la primera necròpolis extramurs –a l’actual Poble Nou-, la benedicció de la qual s’escaigué en ambient de dimissió, amb el buit de les autoritats municipals i borbòniques...i amb una prèdica en català, emocionada i valenta. Encara el director de la tesi, el Dr. Mestre, advertia que a personalitats tan riques i polivalents –ara Climent, però abans Mayans i tots els “il·lustrats” i, en general, intel·lectuals de tots els temps- cal atansar-se amb modèstia i sempre amb el benefici del dubte i la recerca permanent, perquè res sembla definitiu ni inamovible en tan complexos personatges.
          Així acomiadàvem Climent, en l’episodi acadèmic de referència, deixant obertes les portes de la continuïtat en la recerca de noves “aristes”, en una personalitat “polièdrica” com la de Climent i en una època tan emblemàtica com la Il·lustració.




[1] Vegeu la web: www. bisbecliment.uji.es