17 de febrer del 2014

Dies feixucs... COM ÉS POSSIBLE?



                             
Com és possible que la policia de Fernàndez Díaz –no la de Rubalcaba- té la gosadia d’acusar a Álvarez Cascos –“Paco” per als amics- d’haver cobrat comissions i sobresous, dels contractes públics a empresaris “amics”? Es que no n’hi havia hagut prou, amb la destitució fulminant –recent arribats al poder els “populars”- dels comandaments i integrants dels equips policials, que investigaven la trama Gürtel –la “del PP” i no “contra el PP”, malgrat Rajoy-? Com se’ls escapa de les mans, una tal munició informativa, que valida els papers –reiteradament qualificats de “manipulats” pels del PP- de Bárcenas i també de Correa? Com és possible?
I com és possible que, en un moment de caiguda lliure del prestigi de la corona, se li acut a la casa reial “atribuir” a la reina i a la princesa Letizia, un “sou” i no menut -131.739 euros i 102.464 euros, respectivament-? Qui ha aconsellat un tal despropòsit? Per ventura donya Sofia necessita pagar lloguer, contribució urbana, electricitat, gas o telèfon? O tal vegada, en desplaçar-se amunt i avall, ha d’abonar de la seua butxaca els bitllets del viatge? O són els escoltes de seguretat, a qui ha de pagar pel servei de vigilància, que li suposen una tal despesa? I la princesa, no és prou que el príncep estiga al cobert de despeses “oficials”, que encara té un sou gens “simbòlic” -146.376 euros-, com per a què, damunt, en cobre un altre? I què ocorre, amb els milions de famílies que han de passar del sou mileurista de l’únic membre que l’aporta? I dels que ni això, perquè es troben a l’atur? I -més encara- els aturats que ni la dotació corresponent cobren? No s’ha pensat en la desconsideració -quan no l’insult directe- que suposa una tal decisió, per a milions de persones i famílies al nostre país? Com és possible?
                        



I que Rajoy i el seu govern, s’entesten en situar el terrorisme –el d’ETA, of course!, de cap manera el de certa banca, ni el de la política contra es immigrants, ni el de lleis pretesament de “seguretat” ciutadana. No- com a primera prioritat del PP, quan les enquestes diuen –i repeteixen- que a gent el qui li preocupa sobre tot –el 95%!- és la corrupció? Com és possible? No debades ens costa als contribuents, la “broma” de 120.000 milions d’euros a l’any (!?). Els “populars”, però, als qui marca l’agenda l’ala extrema del seu partit i les associacions de víctimes del terrorisme -el d’ETA, of course!- volen tapar l’evidència del seu “pringament”, en els casos de corrupció –més de 70 càrrecs imputats, a banda del seu tresorer- amb pilotes fora i maniobres distractores, per intentar fer oblidar a la ciutadania la seua infame i fracassada política econòmica, que porta la fam i la desesperació a milions de famílies. I, en la mateixa línia, es troba la declaració del president de mercadona –o mercaNOdona, com el Gran Guayomin, l’ha rebatejada- al jutge Ruz, de què ell no ha donat 100.000 euros al PP. No. Ell els ha donat a la fundació FAES, que no té cap relació amb el PP, com tothom sap, encara que Aznar en siga el president.
I si en faltava alguna, com és possible la poca habilitat del govern de Rajoy, en haver merescut la crítica directa de l’ONU, en l’informe del seu relator, Greiff, denunciant la poca sensibilitat –quan no obstrucció descarada- envers la recuperació de la memòria històrica i el rescabalament de la dignitat de les víctimes del franquisme? Com poden ser tan maldestres en, ni tan sols guardar les formes, i no haver cessat als càrrecs “populars” que han menystingut i humiliat, en recents declaracions públiques, als familiars dels assassinats per Franco? Com gosen anar promocionant la “marca España”, quan ens situen a la cua dels països per recuperar els drets humans més elementals, començant pel respecte a les víctimes dels genocidis –franquista en el nostre cas-? Com és possible que la fiscalia actue, una vegada més –recordeu el cas Noós, o Blesa o tants d’altres- com a titella del govern, en lloc de representant de la voluntat popular, en denunciar els fets delictius, oposant-se ara a l’extradició dels torturadors franquistes “el Niño” i Muñecas? Com és possible?
Encara com el coordinador de l’informe PISA, Andreas Schleicher, reclama, per al professorat –ara l’espanyol-, més autonomia i més coordinació amb els equips docents del propi centre, en el context de la comunitat educativa –famílies, entorn, institucions, autoritats, entitats, col·lectius...- Amb la qual cosa el tal expert ha descobert la “bibicleta”, en apuntar el camí de recuperació de nivells presentables de rendiment escolar i de formació general dels nostres estudiants que, des de moltes altres tribunes, fa dècades que es defensa.
De pas, Schleicher, evidencia que no són les lleis les que canvien el sistema, sinó els “actors” de la vida escolar. Aleshores, es pot saber què estem esperant –professorat, directius, famílies i ciutadans en general-, en “passar” de la retrògrada legislació de “wertgonya” que el PP ens vol imposar i tirar pel dret en l’educació integral, democràtica i farcida de valors en convivència i civilitat, dels nostres infants i joves? Si més no, en l’ensenyament públic, és possible i si no es porta endavant, algú ens hauria de demanar responsabilitats.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada