Dies feixucs... D’HIPOCRESIES EN VA PLE

Finalment, l’advocat defensor de la Infanta –vull dir el fiscal de l’Estat- exculpa a Dª Cristina i demana 19 anys per a Urdangarin... Serà per acumulació dels qui li correspondrien a ella? I per si no havia quedat prou clar el “bullit” mental del titular del ministeri públic, tot i exculpar-la, li demana la gens menyspreable xifra de 600.000 euros (!), en concepte de responsabilitat civil subsidiària, en reconèixer-li la propietat –al 50%- de la societat Aizoon. Així que copropietària de l’empresa-tapadora i responsable subsidiària... però no culpable. I de pas, aquell funcionari, no perd l’oportunitat d’atacar al magistrat Castro, que s’ha “entossudit” en instruir el procediment, de forma transparent i presentable, ni que siga per acabar amb dignitat i rigor professional la carrera judicial, abans de la seua jubilació. I a fe que el jutge ho té complicat: si gosa mantenir imputada a la Infanta –i a la vista està que raons no en manquen- partits i institucions se li tiraran al damunt i la cohort mediàtica d’aduladors el martiritzaran. Si la desimputa oferirà un trist espectacle i la confirmació de què la justícia (NO) és igual per a tothom s’evidenciarà, una vegada més. Exemple paradigmàtic d’hipocresia per part del ministeri fiscal i de les “forces” vives.

               

 

I com no podia ser d’una altra manera, la UE –amb hipocresia manifesta, també- s’alarma de les “quotes” a la immigració interior de ciutadans europeus –ni que siga de titulats superiors-, que ha votat Suïssa, mentre veu amb “normalitat” que s’entrebanquen les entrades d’immigrants del tercer món, ara que ja no ens fa falta ma d’obra barata, perquè l’atur ens assetja i ja no hi ha treball ni per als d’ací. Molt propi de la curtesa de mires d’una Europa pretesament oberta i defensora dels drets humans... fins que han de patir-ho els propis europeus.

Clar que per a hipòcrita el president extremeny –un tal Monago- que, des de casa, s’omple la boca –pressionat pels seus socis, els d’esquerra unida- en qüestionar la llei Gallardón contra les dones que gosen avortar, mentre hi vota a favor al parlament espanyol d’una tal, confessional i retrògrada norma tardofranquista, contestada ací i per tot arreu, fins i tot per Le Pen, la lideressa ultra francesa.

Hipocresies personals, al si del PP, però també partidistes i col·lectives, com ara amb l’aprovació a tota pressa i per pressió del govern xinés, d’una llei que elimina l’aplicació de la justícia universal per part dels tribunals espanyols. De manera que un règim totalitari per antidemocràtic i comunista, a les antípodes d’un altre que vol ser respectuós amb els drets humans –si més no, ha signat la declaració universal- i d’ideologia i inspiració cristiana –si més no catòlica-, claudica vergonyosament i per la “pela” –però no havíem quedat que els de la “pela” eren els catalans?- i suprimeix tot intent dels tribunals espanyols de perseguir als genocides i corruptes, com els líders xinesos. La cosa, però, ja ve de dies, quan Garzón intentà processar a Pinochet –íntim de la Tatcher i admirador de Franco- i que s’atreví, a més, a protegir a les víctimes del franquisme, en contra dels hereus dels seus botxins, ara en el govern, que per pura coincidència (!?) són els mateixos que estan “pringats” fins al moll de l’òs en la trama Gürtel.

Mentrestant i si en faltava alguna, el ministre opusdeïsta d’interior ha visitat Ceuta i fotografiat, en el seu mòbil, la tanca fronterera i l’escenari on 15 persones –o eren simples emigrants de color?- varen morir ofegats, en ser assetjats per la guàrdia civil, que no disparava a matar, no, sinó no més inofensives projectils de goma(espuma?), que sembraren el pànic entre els exhausts immigrants i acabaren ofegats. Encara el sr. Fernàndez –espanyolista barceloní havia de ser- s’ha prodigat en declaracions confusionàries, a favor de les actuacions dels funcionaris uniformats i en contra dels qui intenten “il·legalment” entrar a Espanya. Mostra supina d’hipocresia confessional i pacata i evidència de les entranyes insensibles al patiment de les persones i a la injustícia que pateixen.

Clar que sempre pot haver-hi un grau més –d’hipocresia- i en això el de Pontevedra ha esdevingut un expert: perquè es creen (!?) un grapat de llocs de treball de precarietat escandalosa -alguns de menys d’un mes de durada-, encara que se’n destrueixen uns altres tants d’estables, Rajoy llança les campanes al vol, aprofitant un encontre a Bilbo, amb l’aixopluc dels grans empresaris i la desconfiança de l’eurogrup i el FMI -Lagarde dixit-. La xifra, però, dels sis milions d’aturats no baixa, quan ell i els seus s’esgallaven els vestits i amb cridòria escandalosa acusaven a Rodríguez Zapatero de conduir-nos... cap els tres milions d’aturats! I és que hi ha hipòcrites i mestres en hipocresia i don Mariano és dels últims...o siga dels primers i més descarats mentiders.

Encara com –“forasters vindran...”- l’arquebisbe de Tànger ha publicat una duríssima carta, per l’episodi dels immigrants ofegats a Ceuta i el comportament de les autoritats –marroquines i espanyoles-, enmig del silenci culpable de la conferència episcopal. Denuncia, el tal prelat, la injustícia de les lleis que marginen els més desafavorits, les decisions dels governs europeus que blinden les seues fronteres i una UE que no treballa més que pels seus interessos econòmics, mentre es perd en humanitat i drets fonamentals, sense cap programa ni projecte, per millorar la lamentable situació de la població, en els països d’origen.

Encara com l’església dona la talla, ara, i esdevé exemple a tantes institucions pretesament defensores dels drets humans.

          Encara com.