2 de juliol de 2015

A cau d’orella (ssshhhttt...) ALBOCÀSSER, 50 ANYS...



                                                                           


...Ara des del record d’Albocàsser, doncs –com passa el temps!- l’escola “Joan de Brusca” ha fet cinquanta anys (!?). Que en feia un grapat ja ho sabia jo, però cinquanta? Doncs sí, mig segle fa que vaig estar de mestre a Albocàsser: serien els cursos 63/64 i 64/65. El primer el passàrem a les escoles velles, mentre es construïen les noves i el segon al nou edifici, on ens ubicàrem els xics a la planta baixa –tres aules: menuts, mitjans i grans- i les xiques al primer pis i encara restaria el parvulari femení –els xics no en teníem- que s’integraria anys més tard.                                            
Així que la nostra filla, Rosa, que també passà per Albocàsser –ara farà una vintena d’anys- rebé una invitació del col·legi, per assistir a l’acte commemoratiu que es preparava i així ho vaig saber jo també. No cal dir que ens feia molta il·lusió desplaçar-nos i retrobar a la gent d’abans, però no fou possible. Així que ens acontentàrem en fer-los arribar el nostre millor desig i les nostres felicitacions, en un tal esdeveniment, i jo em vaig posar a escriure uns renglons de record dels meus anys de mestre i de la inauguració del nou centre.



                                                                 CINQUANTA ANYS…

            Efectivament, mig segle ja -1965/2015- des que s’ocupà el “nou” edifici de les escoles d’Albocàsser, amb el nom del fundador del poble, Joan de Brusca, a les afores de la població. Prèviament, es féu un solemníssim acte d’inauguració, amb presència d’alumnes, mestres, famílies i el poble en ple, acompanyant a les autoritats provincials que presidia el governador civil d’aleshores, Dn. Carlos Torres Cruz i l’inspector escolar, Dn. Jaime de Juan Castañer.
            La recepció i l’anfitrionatge el protagonitzà l’alcalde, Dn. José Miralles, a qui acompanyaven la resta d’autoritats locals, com el secretari de l’ajuntament, Dn. Xavier Caritg, el jutge Dn. José Maria Fernández amb Dn. Atanasio Abellán i el tinent de línia de la Guardia Civil. Fou un acte emotiu, amb els parlaments de rigor i la benedicció de les instal·lacions, per part de mossèn José Carceller, assistit pel seu germà mossèn Manuel.
I és que Albocàsser s’havia ben merescut un edifici nou i digne per a les escoles que, fins aleshores, es trobaven en condicions més que precàries, sobre tot les dels xics. Les xiques encara, en un mateix edifici, disposaven d’espais més dignes, per a mestres i alumnes, dirigides per Dª  Maria Porcar. En canvi, Dn. Urbano, Dn. Ismael i jo mateix –“Don Marcos” aleshores- ens aixoplugàvem en uns locals infectes: Dn. Urbano, a la vora de la rectoria, en una nau immensa, desangelada i freda, per a la vintena de menuts –els primers graus- que es perdien en aquell espai. Els meus alumnes –els graus intermitjos- i jo, a la planta baixa d’un edifici antic, al peu del campanar: porta vella, parets velles, taules desgastades i finestres que no tancaven...encara com que l’estufa funcionava i no patírem fred. I a dalt de nosaltres, els “majors” amb el seu mestre Dn. Ismael, tres quarts del mateix.

                                                 


Així que quan rebérem la visita de l’inspector i des del mateix Ajuntament se’ns anuncià la construcció del nou edifici, no cal dir còm ens sentírem de satisfets. Això, però, encara tardaria un curs en materialitzar-se i, mentrestant, la vida del poble seguia igual: els “funcionaris” hostatjats a l’Hostal –cas de Dn. Atanasio i algú més- o a la Fonda de Fèlix –cas del jutje i meu, que sentíem la “companyia” de Pepita, filla de la casa, repassant els seus llibres i ara mestra del “Joan de Brusca”-, alumnes i famílies esperant l’escola nova. Dn. Pasqual, el manescal, amunt i avall a la seua feina, com Dn. José el metge o Dn. Felipe l’apotecari,  o el Sr. Notari o el Registador, que s'hostatjava també a la fonda de Fèlix, quan acudia al seu despatx, des de València. O com Dn. Miguel, el metge forense dels jutjats, que també es quedava a la nostra fonda, quan era requerit, que venia en vespa des de Sagunt, on tenía consulta. Pedro administrava la centraleta de telèfons i Dn. Florencio Correus i Telègrafs. La gent del camp amoïnada perquè s’havien gelat les oliveres no feia massa, els comerços sobrevivint i, al tard, l’arribada dels autobusos en direcció a Benassal i Vilafranca..., que constituïen tot un espectacle de transbordaments i moviment de viatgers. I, de tant en tant, alguna novetat, com quan s’organitzà la “setmana social”, amb parlaments i actes diversos que s’hagué de “rebatejar” amb l’afegit de “rural” –per suggeriment de mossèn Manuel- per no despertar sospites de subversiva (?)...O quan s’anunciava alguna visita d’autoritats, com amb ocasió de les escoles d’adults, que s'obriren a Sant Pau, al mas de Brusca i al mateix poble – a l’edifici ja desocupat de les xiques. 

                                                                 


Aquells anys, vistos amb la perspectiva del mig segle transcorregut, tot i les dificultats i carències del moment, tenen l’enyor del record inesborrable dels què tinguérem el goig de viure’ls i la sort de rememorar-los, perquè bastants dels esmentats ja no es troben entre nosaltres...Per la meua part, he recordat sempre amb afecte i agraïment, els dos anys que vaig romandre a Albocàsser, abans d’anar destinat a l’escola Annexa a la Normal, de Castelló. I he mantingut i, encara mantinc, una molt bona amistat amb la família Miralles, el fill major de la qual, Josep Lluís me l’he retrobat a València, a la Facultat de Psicologia, encara en vida del seu pare, l’antic alcalde, i de la seua mare, la Sra. Carme. Justament, a Enrique, el seu germà el vaig tindre a l’escola i vaig conèixer també a Santiago i a Antonio. També m'he relacionat amb Mª Dolors -"Lolita"-, cosina d’ells i esposa que fou de l’enyorat José Maria Fernández, el jutge d’instrucció i magistrat més tard a Girona on jo havia anat destinat d’Inspector escolar.
Dels meus alumnes tinc més el record de les fesomies –aquelles “caretes” inesborrables- que no dels noms –fora del cas d’Enrique-, com el fill del sergent de la Guàrdia Civil o aquell altre –Albert?- que, cada dia i des del mas de Brusca, venia a l’escola tant si plovia com si nevava, amb les seues galtes vermelles del fred i els seus ulls blaus oberts i encuriosits, assegut a la seua cadira a l’aula...I en això –ja a les escoles “noves”- la directora de la nova “graduada” –Maria Porcar- ens anunciava la visita, ara de la nova inspectora, com efectivament ocorregué, Dª Maria Socorro Mercè, que passà per les classes, s’interessà pel nivell de l’alumnat i ens reuní, en la sessió habitual, per valorar el treball dels mestres i assessorar-nos en la nostra tasca. Ara fins i tot, Albocàsser disposa, ben merescudament, de centre de Secundària i les opcions són unes altres que no en aquell temps, per sort.
Així que felicitats als mestres i als alumnes del “Joan de Brusca”: als actuals i als “històrics”. A les seues famílies –les d’ara i les d’abans-, a les autoritats locals, als veïns i a tota la població d’Albocàsser.
Per molts anys!
Marc Antoni Adell,
Inspector Escolar i Professor Associat de la Universitat de València. Mestre que fou del “Joan de Brusca” d’Albocàsser.


I així Rosa els féu arribar, en el primer correu, el text i una foto dels dos:

> > > > ----- Missatge original -----
> > > > Des de: "Rosa Adell" <midofis@hotmail.com>
> > > > A: 12000091@edu.gva.es
> > > > S'ha enviat: Dimarts, 16 de Juny 2015 19:56:07
> > > > Assumpte: 50 aniversari del CEIP JOAN de Brusca d'ALBOCÀSSER> > >
> > > >

                                                             



> > > > Hola.
> > > > He rebut fa uns dies una invitació per a la commemoració del 50é aniversari del cole d'Albocàsser.....El meu nom és Rosa Adell i fa uns 15 anys o més....... que vaig estar de mestra d’anglès al "Joan de Brusca". M'ha fet molta il·lusió saber de vosaltres....La circumstància especial no és una altra que mon pare també va ser mestre en eixa escola anys enrere i jo després, seguint amb la tradició familiar d'estudiar el Magisteri, aterrí al mateix cole..... i no sols això sinó que també recorde que tinguí com alumne al fill de l'alcalde d'aleshores, que havia estat alumne de mon pare, als inicis del "Joan de Brusca".... També recorde a Paco de director, al cap d'estudis,....Pepita i a una profe d'infantil i al seu home....i altres mestres però els noms .... Uf... fa tant de temps.....
> > > > Bé, només dir-vos que no podrem acudir aquest divendres, perquè com la majoria d'escoles també tenim el festival de fi de curs.........Us enviem un escrit de mon pare i unes fotos ...
> > > > Gràcies i una forta abraçada!


> > > > Rosa Adell Ferré.
             Marc Antoni Adell

Que tingué una resposta immediata:

> > > -------- Original Message --------
> > > Subject: RE: 50 aniversari del CEIP JOAN de Brusca d'ALBOCÀSSER
> > > Date: dijous 18 juny 2015 17:59 CEST
> > > From: Rosa Adell <midofis@hotmail.com>
> > > To: marc antoni adell cueva <marc.adell@uv.es>

> > > Hola papà! t'envie la contestació del "Joan de Brusca".... > > > >
> > > > Hola Rosa,
> > > > ens alegrem molt de saber de tu i de ton pare. Nosaltres sabíem del teu pas pel Centre, però no que Marc Antoni era ton pare. Hem intentat saber d'ell, però no figura cap dada personal seua, en els arxius i havíem perdut la seua pista. Aleshores t’agraïm molt la teua deferència.
> > > > Ens ha agradat molt la carta que ens ha escrit ton pare, segurament i si a ell no li sap greu, la llegirem el dia de l'acte,  perquè és el relat més complet dels inicis de l'escola que hem tingut.
> > > > Per cert, dis-li a ton pare que Doña Maria, Maria Porcar, assistirà a l'acte als seus 93 anys i com si per ella no hagués passat el temps. Està espectacularment bé.
> > > > Ahhh...i gràcies per les fotos. De veritat que estem molt agraïts i ens sap molt de mal que no hi pugueu ser.
> > > > Una abraçada a tots dos i moltes gràcies de nou.
> > > > Alícia Fermosell



Així que nosaltres contestàrem tot seguit:

> > > ----- Missatge original -----
> > > Des de: "Marc Antoni Adell" <marc.adell@uv.es>
> > > A: 12000091@edu.gva.es
> > > S'ha enviat: Dimecres, 24 de Juny 2015 13:00:03
> > > Assumpte: Fwd: RE: 50 aniversari del CEIP JOAN de Brusca d'ALBOCÀSSER
> > >
> > >
> > >    A/a. d'Alícia Fermosell.
> > >    CEIP "Joan de Brusca". Albocàsser.
> > >    Benvolguda directora:
> > >
> > >    Res no ens alegrarà tant -a Rosa i a mi- com saber que els actes commemoratius del cinquantè aniversari de la "nostra" escola, en temps, han estat un èxit. Nosaltres prou que lamentem no haver pogut acompanyar-vos i vull esperar que trobarem l'ocasió de fer-vos una visita -ni que siga d' "Inspecció" (!)- més endavant.
> > >    La informació que ens donàveu dels preparatius i de la presència de persones tant entranyables per a  mi, com Maria Porcar, m'ha complagut molt. Justament a les germanes Porcar, passàrem a saludar-les fa temps, un estiu, l'alcalde "Moleta" i jo, sense resultat, perquè sembla que tenen un apartament a Vinaròs i pensava el sr. Miralles que hi serien allà. Per tant, fa un grapat d'anys que no les he tornat a veure. No cal dir que si heu fet algunes fotos dels assistents -edifici de l'escola inclòs- ens agradarà compartir-les.
> > >    Res més de moment, que tingueu un bon final de curs i rebeu -totes i tots- una cordial salutació de dues generacions anteriors de mestres d'Albocàsser: la meua filla, Rosa, i jo mateix.
> > >    Salutació extensiva a la bona gent del poble: els grans que queden i els joves d'abans i d'ara.
> > >                      Rosa i Marc Antoni


I també, tot seguit, nova resposta d’Albocàsser:

> > On dimecres 24 juny 2015 15:24 CEST, 12000091@edu.gva.es wrote:
> >
> > > Hola Marc Antoni i Rosa,
> > > Sí, vaig conèixer a José Luís "Moleta", que encara no el coneixia tot i ser els dos fills del poble, i vam estar parlant de vostè. Li vaig dir que li transmitira l'agraïment per aquella carta tant emotiva, plena de records i de dades que desconeixíem de l'escola i de la vida al poble. La vàrem llegir a l'acte i, després, molta gent es va apropar per a donar-nos referències seues. La gent el recorda en molta estima.
                                                                       


> > > També va estar present a l'acte el President del Consell Escolar de la CV, D. Francisco Baila, la Directora Territorial, Na Maria Esteve, el cap d'inspectors, D. Mario Puig i la nostra inspectora, Na Rosa Polo, i els tres em van dir que el coneixien i ens van felicitar per la seua carta.
> > > El dia abans de l'acte vaig estar amb Doña Maria, a casa seua, i vam estar més d'una hora parlant. Jo vaig ser alumna seua a preescolar. Té 93 anys i està esplèndida tant física com mentalment, a vostè li té molta estima i s'enrecorda de tot, em va contar infinitat de dades i d'anècdotes. Vaig gaudir molt, li vaig llegir la seua carta i li'n vaig donar una còpia. Mare meua, quina lliçó de vida em va donar!! A mi em va emocionar molt que ella poguera ser-hi.
> > > La veritat és que va ser un dia molt bonic, ple de sentiments i emocions reencontrades i m'haguera agradat molt que hagueren pogut estar, però si que m'agradaria coneixe'l algun dia.
> > > Rosa, jo crec que a tu et conec, però no sé exactament d'on. Tal vegada, siga de fotos que he trobat pel cole.
> > > Quan a les fotografies d'aquell dia, no en tenim moltes, adjunt li envio una foto que em vaig fer amb Doña Maria. Tot i això si que m'agradaria que entraren a la web de l'escola on hi ha penjat el Lip Dub (vídeo musical) que vam gravar per a l'aniversari, intentant recrear les cinc dècades de la vida al Centre, en diferents cançons i on també estan les fotos de la inauguració del centre i les promocions que han passat per la nostra escola (Rosa, crec que a una estàs tu). Aquest vídeo va ser la part desenfada d'un dia molt emotiu i van participar pares, mares, avis, alumnes, mestres,..... A més encara estem al mateix edifici de fa 50 anys.
> > > Bé, jo visc a Albocàsser i el meu telèfon és 630585203. Si hi haguera opció de poder-nos encontrar seria un plaer.
> > > Una abraçada a tots dos,
> > > Alícia Fermosell



I la nostra, per descomptat:

> > ----- Missatge original -----
> > Des de: "Marc Antoni Adell" <marc.adell@uv.es>
> > A: 12000091@edu.gva.es
> > S'ha enviat: Dijous, 25 de Juny 2015 15:10:58
> > Assumpte: Re: 50 aniversari del CEIP JOAN de Brusca d'ALBOCÀSSER>

> >  Benvolguda Alícia:
> >  Ahir mateix estigué Rosa amb nosaltres -ens visita sovint- i accedírem al correu, on ens trobàrem els teus e.mails, que llegírem interessats i un pèl emocionats, tot s'ha de dir. Tot seguit Rosa -ja se sap que els joves sou més entesos en la cosa internauta- localitzà la web de la vostra escola i els tres -Rosa, sa mare i jo- gaudírem, una bona estona, de la completa informació que conté i del vídeo tan treballat i original que heu preparat, per a l'aniversari del "Joan de Brusca".
Per cert, no en tenia notícia -o no ho recorde exactament- de l'existència de les fotos històriques que incorporeu, de l'acte inaugural de fa cinquanta anys: la comitiva d'autoritats, les fileres de criatures camí del "nou" edifici i la gent. Bé que les xiquetes i les seues mestres -les germanes Porcar i pot ser "Dª Paquita" la parvulista?- hi apareixen, però dels mestres dels xics no es veu clarament més que a Dn. Urbano. Ni a Dn. Ismael ni a mi -i segur que hi érem!- se'ns distingeix bé. A qui tampoc es veu -i segur que també hi era- és a Xavier Caritg, secretari que fou de l'Ajuntament d'Albocàsser i a qui em vaig trobar, anys desprès, a Santa Coloma de Farners, a Girona. Lamentablement, l'única foto que tinc del temps d'Albocàsser no és de l'escola, és en companyia dels dos bons amics -que ja han faltat- José Maria i Atanasio, jutge i secretari del jutjat d'instrucció, i de Fèlix, el de la fonda i pare de Pepita, mestra també del "Joan de Brusca". 

                                                              



La tinc "penjada" a la "galeria" del meu blog, amb tot un historial vinculat a la meua -llarga- vida escolar:
> >                                   http://noublocdemarc.blogspot.com.es/

> >  Tambè hem visionat la resta de moments molt ocurrents i participats, per alumnes, mestres i famílies. Rosa -que ho entén, perquè tenen a la seua escola una web molt "xula" i alguns blogs- no parava de dir cóm us ho havíeu “currat”, alhora que reconeixia persones, llocs i espais de la seua estada -ara deu fer uns vint anys-. Que, per cert, tampoc l'hem trobada en cap foto, quan -a més- ella recorda fet alguna excursió d'aquell temps i diverses activitats.

                                                                           


> >  Fora d'això, Alícia, em complau moltíssim que "Dª Maria" -com tu l'anomenes- estiguera present i es trobe tan bé. Dona-li una forta abraçada de la meua part. De les autoritats escolars actuals en tinc referències però a cap conec personalment, apartat com estic de la vida acadèmica activa: del CEV m'unia una gran amistat amb el president anterior, el Dr. José Luis Narciso, també inspector d'Educació, així com amb el Director Territorial que fou, Guillem Badenes. O amb l'inspector en cap, Vicent Domènech, que accedí formant-ne part jo mateix del tribunal.
> >  I noves gràcies, Alícia, pel vostre interès en mantindre'ns informats d'un esdeveniment que ens ha colpit d'emoció, com no podia ser d'una altra manera.
> >  Salutacions a tot l'equip que ho heu fet possible, molt bon estiu i, ara que hem contactat, no serà difícil que ens trobem algun dia.
> >                Marc



Ara contesten des d’Albocàsser:

> On dijous 25 juny 2015 15:27 CEST, 12000091@edu.gva.es wrote:
> 
> > Moltes gràcies Marc.
> > Ens complau que us haja agradat, va ser molta feina fer la gravació, però ens ho vam passar molt bé, sobretot l'alumnat. Volíem fer alguna cosa desenfadada però, al mateix temps, on quedara constància de la història del Centre i ens va eixir aquest vídeo...  ja, ja, ja.
> > Quan a les fotos de la inauguració, només hem localitzat les de les xiques, i això que hem mobilitzat a tot el poble perquè regire als baguls dels records. De les escoles dels xics, dels mestres d'aquella època no en tenim cap. Jo pensava que Rosa és la mestra de la foto que us vaig enviar, doncs si no és ella no en tinc cap referència.
> > Respecte al bloc, gràcies per la informació, entraré i "rescataré eixa foto" per a l'arxiu del Centre.
> > Moltes gràcies de nou de part meua i de Pepa, la filla de Don Ismael.
> > Una abraçada.
> >
> > Alícia Fermosell

          I la directora, encara afegeix:

> On dimecres 24 juny 2015 15:25 CEST, 12000091@edu.gva.es wrote:
> > Hola de nou,
> > Ens agradaria que ens donareu la vostra adreça i els enviarem un record que vam, fer per als assistents a la commemoració.
> > Gràcies de nou per tot.
> > Alícia Fermosell

                    Que contestem:

> -------- Original Message --------
> Subject: Re: 50 aniversari del CEIP JOAN de Brusca d'ALBOCÀSSER
> Date: dijous 25 juny 2015 15:16 CEST
> From: "Marc Antoni Adell" <marc.adell@uv.es>
> To: 12000091@edu.gva.es
> 
>  Com que aviat estarem fora de València -Rosa pensem que també- igual no serà pràctic que ens envieu res, Alícia. D'altra banda, pensàvem pujar a Ares als voltants de la Mare de Déu d'Agost, per dir-li una missa a mon pare que ha faltat fa poc, als 101 anys. Si esteu per Albocàsser, farem per localitzar-vos i ens trobaríem aleshores.
>  Noves gràcies, Alícia.
>
>                Marc


          I nova contestació:

On dijous 25 juny 2015 15:34 CEST, 12000091@edu.gva.es wrote:
> Perfecte, Pepa i jo estarem pel poble per eixes dates. Ens agradaria molt coneixe'l, si fora possible.
> Sí, Pepa ja ho conta, ja, tot el que li va tocar viure a ella i a son pare. Però, tot i les circumstàncies, son pare li va llaurar molt bé el camí de la vida i ha tingut molta sort. Pepa és una persona entranyable, molt bona gent i una gran professional. Si ens podem retrobar, ella es farà molt contenta.
>
> Una abraçada,
> Alícia


          I ara, novament Alícia, arran de l’esment de la filla de Dn. Ismael:

> On dimecres 24 juny 2015 15:40 CEST, 12000091@edu.gva.es wrote:
> > Hola de nou per tercera vegada:
> > M'he deixat per contar-vos el més important. Tenim de Secretària del Centre a Josefa Segarra, filla de Don Ismael, que també té ganes de conèixer-vos, perquè ara em deia que son pare li contava moltes coses de Don Marcos.
> > Mare, quantes coses!!
> > Disculpeu els lapsus i una abraçada.
> >
> > Alícia Fermosell


          Un pèl emocionat, li faig una confidència a l’Alícia, al respecte de la filla de Dn. Ismael:

Original Message --------
> Subject: Re: 50 aniversari del CEIP JOAN de Brusca d'ALBOCÀSSER
> Date: dijous 25 juny 2015 15:26 CEST
> From: "Marc Antoni Adell" <marc.adell@uv.es>

>  Ai! la filla de Dn. Ismael... Saps, Alícia, quin record en tinc -i alguna cosa se'm remou per dins, als cinquanta anys d'allò?- Com sabràs, son pare es quedà vidu -així m'ho explicaren- i, de tant en tant, se'l veia pel carrer amb una criatureta de la mà, tristona i no sé si prou abrigadeta per al fred que feia -i encara déu fer- a Albocàsser: unes faldilletes i unes cametes crues... En fi una "estampa" que ens colpia a tots -"pobre Dn. Ismael, pobra criatureta"-.
>  Doncs dona-li un bes, de la meua part, en el record d'aquell temps.
>                                                       
>                      Marc


          I nova resposta:

On dijous 25 juny 2015 15:52 CEST, 12000091@edu.gva.es wrote:

> Marc Antoni,
> Pepa, la filla de Don Ismael, és la xica que al vídeo musical porta l'espill a la mà en la cançò de “maquíllate, maquíllate”... de Mecano. Quan la càmera puja al primer pis al despatx.
>
> Alícia



          I ara per un altre tema:

> > ----- Missatge original -----
> > Des de: "Marc Antoni Adell" <marc.adell@uv.es>
> > A: 12000091@edu.gva.es
> > S'ha enviat: Divendres, 26 de Juny 2015 11:25:15
> > Assumpte: Re: 50 aniversari del CEIP JOAN de Brusca d'ALBOCÀSSER>

> >  Una última cosa, Alícia:
> >  Quan "regires" al meu "blog", a la recerca de l'única foto que tinc d'Albocàsser, mira a la carpeta "A CAU D'ORELLA" -l'actual i les entrades antigues- i en trobaràs algunes subtitulades "BONES PARAULES", on he recollit els "encontres" dels últims temps, amb gent estimada i records gratificants. Per això estava jo pensant que, si m'autoritzeu, incorporaré una nova "entrega" amb els correus que ens hem intercanviat, el text que us vam fer arribar, amb comentaris al respecte, a més d'alguna foto i l'enllaç a la vostra web[1]. Ja veus, Alícia que, com asseguren els psicòlegs de la tercera edat, per a alguns és el moment de viure de records...
> >  Una salutació i molt bones vacances, en companyia dels teus.
> >                   Marc


Novament, des d’Albocàsser:

> On divendres 26 juny 2015 11:47 CEST, 12000091@edu.gva.es wrote:  
> > Hola de nou,
> > Molt bé, sí, crec que serà interessant llegir el blog amb deteniment.  Quan a publicar el nostre contacte al seu blog, per supost que hi estem d'acord.
> > El tema dels records no només és de la tercera edat, nosaltres n'aprenem molt de les vivències passades i, a més, és molt gratificant.
> > Moltes gràcies de nou per tot i bones vacances.
> > Alícia Fermosell
> >


I, finalment:

On divendres 26 juny 2015 19:55 CEST, "Marc Antoni Adell" <marc.adell@uv.es> wrote:
>  O. K., doncs, Alícia. Gràcies.
>  I per si de cas i mirar de contactar, si finalment pugem a Ares, com voldríem, va el meu mòbil -610.62.73.36-, ja que també tenim el vostre.
>  Un abraçada i tant de bo ens trobem, per poder seguir parlant.
>                Marc 

      I és tot, de moment –que no és poc-. Certament, que algun contacte havia jo seguit mantenint amb Albocàsser, com apareix referenciat, però pocs. Per això, haver-lo recuperat ara amb ocasió tan celebrada, ha resultat altament gratificant, per a Rosa per descomptat, però per a mi molt emocionant en fer molts més anys, amb vivències tan entranyables i persones estimades d’aquell temps...
Llarga vida als millors records del passat!
------


Així que no havent pogut participar en la celebració, perquè ni Rosa, la nostra filla -que també havia estat de mestra a Albocàsser- ni jo varem poder anar-hi, quedàrem en passar pel poble de camí a Ares on, enguany, li diríem una missa de record al iaio Marquet , com així fou i allà acudírem a trobar-nos amb la directora, Alícia Fermosell, amb qui havíem intercanviat uns quants correus, amb motiu de l’esdeveniment.
Sortírem de Benicarló -segons havíem previst- camí d’Albocàsser, per Càlig, Cervera, Sant Mateu i Tírig; Tere, Rosa, Marc Vicent i jo. Arribàrem, finalment, y entràvem per un indret desconegut per a mi, pel pas del temps, amb una rotonda enjardinada que fa cinquanta anys i escaig, quan Félix el de fonda em portà –de “paquet” en la seua “vespa”- a Sant Mateu, per Tírig – tal com he explicat en algun altre lloc, per seguir cap a la Serra d’Almos a trobar-me amb la meua promesa- no existia, clar.
Una trucada de Rosa a Alícia ens situà i quedàrem en veure’ns a una cafeteria del carrer principal on de camí, la nostra filla, es trobà amb l’antic director –Paco- de quan ella hi fou al “Joan de Brusca” ara fa vint anys o ben prop. Efectivament, se saludaren efusivament i parlàrem una estona fins arribar al lloc convingut on vaig reconèixer a Pepa Segarra, la filla de don Ismael, el meu company –junt amb don Urbano- i això per les fotos del vídeo de la celebració, quan li vaig trobar una semblança evident amb son pare, doncs a ella no l’havia tornat a veure des d’aleshores, quan era xiqueta i la portava son pare de la mà. També hi era l’Alícia, la directora actual i tots quatre –Rosa, Pepa, Alícia i jo- seguérem per prendre’ns un refresc, mentre Tere i Marc Vicent havien anat per les seues a donar un vol. En això, mentre parlàvem, una dona i la seua filla, assegudes a prop no paraven de mirar-nos... i és que recordaven a Rosa com a mestra d’anglès de la xicona i s’afegí un episodi més a la conversa que manteníem.
Ara Marc i sa mare s’asseien un poc més enllà a l’altra banda del carrer i, en veure’ns, ens ajuntàrem tots per seguir parlant. Jo vaig preguntar pels “Moleta” i és quan ens digueren que la sra. Carme havia faltat i com que sembla que algun dels fills era al poble, me’l varen localitzar i es presentà tot seguit: es tractava de Santiago, el segon i tot i que jo no el vaig tindre a l’escola –aniria als “majors” amb don Ismael- se’n recordava molt de mi i de que vaig ser mestre del seu germà Enrique, que no era al poble aquell dia com tampoc Josep Lluís, el de València. Vaig donar-li el condol per sa mare i ell m’explicà la rapidesa del desenllaç camí de Castelló en una ambulància, afectada d’una probable embòlia cerebral. Jo vaig dir-li que també el nostre pare havia faltat i anàvem, justament, a Ares el seu poble a dir-li una missa de record.
Per cert que son pare, l’alcalde, m’atribuí la condició d’arenc, a mi també, i ho deia a tot el món: “don Marcos és d’Ares”. Lògicament no vaig gosar desautoritzar-lo i és que fou des d’Ares, , que vaig baixar a Albocàsser a prendre possessió, l’estiu immediat al curs que m’incorporava i així quedà que jo era d’Ares...  Parlàrem una bona estona i em sorprengué amb detalls d’aquells anys, com quan s’organitzà la “Semana Social” –en castellà clar-, on participà també José Maria el jutge, Atanasio, mossèn José l’arxiprest i algú més. Santiago recordava la meua conferència i assenyalava l’edifici d’enfront on, a la sala d’actes, tingueren lloc les intervencions.
    Al respecte jo li vaig afegir dues anècdotes: la primera que, tot i haver estat aixoplugada per la parròquia, qualsevol activitat pública que no fora promoguda expressament pel “règim”, esdevenia sospitosa, així que el bo de mossèn Manuel, el vicari i germà de l’arxiprest, suggerí afegir allò de “rural” que apareixia com a menys provocatiu i és com es quedà el títol final “Semana Social Rural”. Amb tot no ens lliuràrem d’algun ensurt, com quan alguns joves i jo, al tardet, ens dedicàrem a enganxar uns cartells elaborats a mà, per les parets del poble, amb tal mala fortuna que aparegué a l’altra punta del carrer, el sergent de la guàrdia civil en companya d’un número i es quedaren mirant el que havíem posat feia poc a les parets de la caserna, un antic convent. Alguna cosa li trobarien d’inconvenient que el desenganxaren tot seguit, mentre nosaltres ens ho miràvem cautelosament, sense gosar descobrir-nos... En això que el Santiago feu un gest –que repetí al llarg de la conversa- que em recordà clavat a son pare i vaig dir-li-ho, així com –em donà la raó- el seu germà Josep Lluís és clavat a sa mare. Finalment ens acomiadaren i vaig donar-li molts records als seus germans, tot i que al gran el trobaria a València, en tornar-hi.
Ara Alícia mirava enfront i deia que pot ser les germanes Porcar hi serien, perquè tenien les persianes pujades. Ho comprovà, però no. Només una neboda hi era, encara que podrien pujar de Vinaròs, els propers dies. Lamentablement nosaltres ja no hi seríem i hauríem de mirar de trobar-nos en una altra ocasió. Ens acomiadàrem, doncs, d’Alícia i Pepa, amb ganes de seguir parlant i l’esperança de que –tot i ser la primera- no seria l’ultima oportunitat de fer-ho. 
Enfilàrem carrer amunt i com que teníem el cotxe aparcat, justament, enfront de l'escola, Rosa la meua filla em féu algunes fotos: una, aguaitant jo per la porta de ferro...



I, l'altra, quan deia -assenyalant l'escola- "Ací vaig estar de mestre fa cinquanta anys (!), al "Joan de Brusca"...




Moments emotius, per cert, en reviure aquell episodi enyorat de la meua vida. I per molts anys!

Així que, recuperada la normalitat del "curs" i retornats a València, vaig saber que les germanes Porcar n'hi tenien casa i Alícia va esbrinar-ne el(s) telèfon(s). Val a dir que no resultà fàcil contactar-les, doncs "Dª Maria" estava molt ocupada en les clases d'informàtica (!), als seus 93 (!) anys i no se'n perdia una, de manera que no hi havia mans de trobar-la, en cap dels dos mòbils que se'm facilità. Finalment un matí em contestà algú a l'altre costat i en iniciar la conversa i interessar-me jo si, efectivament, hi eren elles i començar a presentar-me, vaig sentir-me un "I vostè qui és?". Vaig contestar amb alló d'un "mestre del vostre temps, Marc Adell, aleshores Don Marcos..." "Ah, sí..." i Maria em tinguè uns moments al telèfon, Així que vaig poder quedar -una vegada acabades les classes d'informàtica, però, per les vacances del Nadal!- i, als pocs dies, em vaig presentar a l'adreça que em donaren, trobant-me amb Maria i una altra germana, que tambè recordava. No aixì amb la tercera que em notificaren havia faltat. De Maria, a mès de recordar-la bé, tenia la foto que Alícia m'havia fet arribar, de quan els actes del cinquanté aniversari de l'Escola, on apareixia -com ara que la tenia davant- envejablement bé. 

No cal dir que vaig passar una estona agradabilíssima amb les dues, rememorant aquells anys i informant-nos mutuament de les nostres vides. Ja és coincidència -de la que jo estava del tot ignorant- que disposaren de casa a València que, d'haver-ho sabut, faria temps que les hauria visitat. M'explicaren que fou elles de joves que el negoci de son pare es tralladà a Albocàsser, on passàrem a viure, encara que sense deixar del tot la casa de València. En fi vaig haver d'acomiadar-me, perquè es feia tard, però ens pormetérem tornar a coincidir, doncs el seu germà viu a Vinaròs i a l'estiu des de Benicarló estem a a un pas.

Fem vots!

---------   Del contacte mantingut amb la (meua) escola d'Albocàsser, sorgí el projecte de dedicar una jornada al professorat, primer -dels dos centres, primària i secundària- i als pares i mares -tambè dels dos centres-, tot seguit, per compartir la problemàtica dels -fills i alumnes- adolescents. Fou arran de l'aparició del meu llibre "Padres e hijos...adolescentes".
Així que s'esdevingué la data acordada i allà que vaig "comparèixer", procedent de València. En aparcar enfront del "Joan de Brusca" vaig accedir al recinte i departir uns moments amb el profe de gimnàsia i, clar, els menuts de seguida s'acostaren i un d'ells em preguntà -en veure'm entrajat i amb una cartera a la mà...- "Que vostè és l'inspector?" -ja comencem a tensar la fibra...- "Ben prop, vaig dir, alhora que m'interessava pel què estaven fent...
Tot seguit vaig buscar a Pepa Segarra, la filla de Dn. Ismael, company meu d'aquell temps i secretària del centre, que vaig trobar a les aules d'infantil, afegides a l'edifici principal i em vaig quedar una estona allà. Avans, però, vaig passar per les dependències i vaig saludar als profes, que estaven treballant i parlar, també, amb l'alumnat, tot presentant-me com un mestre que vaig ser per allà...feia molts anys. No sé ben bé si per la fantasia d'algun d'ells o perquè així ocorregué en realitat, un xiqueta m' "amollà": "la meua iaia m'ha dit que, quan vostè estava de mestre als xics i ella venia a l'escola de xiques..." -i nou "impacte" emotiu, encaixat amb dificultat, perquè en fer-nos grans ja se sap que l'afectivitat ens pot-.
En això que -acabada la classe del matí- es reuní la comissió de coordinació primària-secundària i vam -Pepa i jo- demanar per ser-hi. No cal dir que m'agradà moltíssim participar-hi i comprovar la bona disposició mútua per acoblar-se -l'escola i l'ies-. També hi fou la psicopedagoga del districte que em semblà molt disposada i preparada. I en això que arribava la directora Alícia Fermossell, que venia de València d'entrevistar-se -amb alguna persona més- amb el secretari autonomic, Miquel Soler. Acabà la sessió i passàrem al menjador escolar, on vaig compartir taula amb el professorat i alumnat comensal, recordant els temps del meu exercici professional a la Inspecció Educativa, en visitar escoles allunyades i compartir també l'estona del mig dia i dinar.
A la tarda teníem sengles sessions a l'ies, però encara em donà temps a fer un tomb pel poble, pel carrer principal i recordar persones llocs, passant justament pel davant de la "Fonda Fèlix" de tants records i accedir pel carrer Major camí de la "meua" escola, als peus del campanar i a la planta baixa d'un edifici vetust, mentre a dalt hi havia Dn. Ismael amb els alumnes grans i un poc més enllà, a tocar de la rectoria, Dn.Urbano amb els més menuts. Ja no existeix, clar, l'antic edifici, ara n'hi ha un de recontruït amb gust, mantenint l'estructura i façada de pedra...




En això que és féu hora de les "conferències" respectives i allà que anàrem a l'ies, on ens trobàrem amb directius i professorat de secundària i de primària i compartírem la preocupació pels adolescents, un pèl conflictius -per sort a la ruralia la cosa es troba més assossegada que no a ciutat-.I tot seguit amb els pares i mares, que ja anaven entrant a l'espai preparat a l'efecte. Mentrestant arribà l'antic director -que tambè havia estat a València a l'entrevista amb Miquel Soler- i, en presentar-nos, roblí la dosi emocional que arrosegava jo, de bon matí. M'espetà: "És ell -mirant als que ens envoltaven-, de seguida l'he reconegut -feia 50 anys que no ens véiem!-. Jo no el vaig tindre a "vosté"(!), però el veia passar tots els dies, carrer Major amunt, camí de l'escola... "Allà va Don Marcos..." Ja em dirèu si no és per emocionar-se i molt. Bé, superat l'episodi afectiu i plena la sala, la Directora del "Joan de Brusca" em féu la presentació i, amb un "power" que tenia preparat i prèviament a l'agrïment a Alícia, a la directiva de l'ies, al professorat assistent i als pares i mares presents, vaig fer una petita glossa de la meua estada al poble, feia mig segle (!) i vaig anar exposant i compartint la problemàtica de les xicones i xicons, d'aquelles famílies, amb un col·loqui molt agradable i un final del tot feliç, fotos incloses...
Irrepetible o -si més no inesborrable- el record del meu "retorn" a Albocàsser.










     Finalment i gràcies a la Providència -creient que és u, malgrat tot- vaig poder-me trobar amb les germanes Porcar, a la seua casa de València, com he explicat més amunt. I és que elles són nascudes a València, on el seu pare arribà procedent d'Albocàsser d'on era -el cognom Porcar és molt comú per aquells indrets del Maestrat-. Així que, feta la primera visita, ens hem tornar a trobar, on viu "Dª Maria", al carrer Mestre Aguilar, molt a la vora del col·legi "Jaume Balmes".
No cal dir que m'emocionà re-trobar-me amb elles, desprès de tants anys, quan l'antiga directora depassa dels 90 anys ! Estava amb la seua germana Carme, mestra com ella i que també recordava d'aquell temps, havent faltat l'altra germana Teresa.
Passàrem una estoma molt agradable, fent memòria de persones i situacions que compartírem aleshores: la visita de Dn. Jaime de Juan que promogué la construcció del nou edifici del "Joan de Brusca" i la solemníssima inauguració per les autoritats provincials -presidides pel governador- i les locals -que presidí l'alcalde, Dn. José Miralles, conegut per "Moleta"-. I la de Dª Maria Socorro, inspectora de la zona, mesos més tard, que acabà, en una sessió molt agradable amb café i pastes, a casa de les germanes Porcar, precisament. I un bon grapat d'anècdotes i episodis que varem viure junts...
Ara Maria està feta una estudiant la mar d'aplicada i alguns matins, però també algunes vesprades, va a "classe", tot i que es troba a punt de fer els 95! Quin regal de la Providència!: lúcida, conversadora, atenta a tots els detalls -inclòs l'oferiment d'uns pastissets deliciosos...- La llàstima fou que en l'emoció del moment ens oblidàrem de fer-nos cap foto... i així no apareixem, ara, al final de la llarga crònica que teniu al davant. Intentarem tornar-nos a trobar i, aleshores, amb foto inclosa...
Déu faça.



[1] La web del CEIP “Joan de Brusca” és:    http://joandebrusca.edu.gva.es/  Segur que us agradarà accedir-hi: trobareu un centre molt actiu i un magnífic vídeo històric, confegit amb mestria i il·lusió.