27 de juny de 2016

A cau d’orella (ssshhhttt...) VA DE LLIBRES...ara a Alacant



         Ara a Alacant, on –certament- encara no m’havia “estrenat”. Ha estat per les ganes de trobar-me amb els bons amics del sud, una vegada recuperat el contacte amb Daniel Riera, mitjançant un altre Daniel –Climent- i gràcies als bon oficis d’en Joan Albero. Així que, pensant amb una “excusa” per a l’encontre, l’he trobada amb l’últim llibre que m’han publicat... –Padres e hijos...adolescentes-. Vegeu la publicitat que es féu al respecte:




Dit i fet, he acomboiat a Daniel Riera per presentar-me’l -que ha acceptat encantat- i a Tudi Torró, bona amiga de temps i ara directora territorial de la Conselleria, per obrir l’acte. L’una i l’altre han, a més, difós la convocatòria entre amics,  antics companys i coneguts i, finalment, s’ha esdevingut la presentació el 15 de juny a La Casa del Libro.
Tere i jo havíem fet el pensament de fer el viatge en tren, per allò d’anar més relaxats. El què no preveiérem, però, foren els imponderables de la renfe, que, finalment, ens obligà a fer el viatge...en transport escolar (!). Bé, per carretera i en bus, però amb la placa identificativa del transport escolar. Sembla que ni temps els donà a traure els rètols, per la urgència del servei. No deixa de ser curiós l’episodi, ni que siga per recordar-me els temps de la meua estada a la Conselleria, com a cap de Servei de Programes d‘Alumnes, que incorporava la gestió –justament- del transport i menjadors escolars...
Finalment arribàrem a Alacant, ens instal·làrem a l’hotel i contactàrem amb Daniel Riera, acudírem  a  La Casa del Libro, on només arribar ja ens anàrem trobant a gent, com en Joan Albero –el qui em contactà amb Daniel- i amb qui havíem mantingut una regular comunicació per e.mail, doncs és un internauta i bloguer prestigiat en temes de botànica. I, successivament, -mentre anàvem preparant l’espai de la presentació- Tudi, Moratinos, Joan Albero, Cayetano, Vicent Castelló,Vicent Ramos, Gràcia, la dona de Daniel Climent, Pepe Garcia i Mª Àngels, Sánchez Ezcurra...i tants bons amics i amigues que hi acudiren.



Es féu l’hora i Tudi -com estava previst- obrí l’acte amb paraules afectuoses del record dels vells temps, quan il·lusionats portàvem endavant  el projecte d’un nou sistema educatiu, arrelat al País i en la llengua del País. Tot seguit Daniel Riera tirà mà (!) dels folis que duia preparats i ens obsequià amb el següent parlament:

 Bona vesprada a totes i a tots. Agrair la vostra presència a l’acte de presentació del llibre de Marc Antoni Adell “Padres e hijos... adolescentes”. I com no agrair també a la “Casa del Libro” i especialment a Tomàs la bona acollida que ens ha dispensat des del primer moment per a preparar aquest esdeveniment.
Per l'amistat i l'estima personal que professe a Marc Antoni Adell, em veig esta vesprada en la tasca de presentar l’ últim llibre  que ha publicat "Padres e hijos ...adolescentes”.
Amb l’aquiescència del poeta Antonio Machado i la del propi Marc Antoni Adell empraré com a marc de referència alguns tergiversats versos del poema "Retrato" del primer, per  fer-ne una semblança del segon, encara que ambdós siguen ja coneguts per molts dels presents.
Marc, em permetràs la llicència que,  parafrasejant al poeta i usant  com ell la  primera persona, tracte de dibuixar en unes pinzellades  el que seria l’auto-retrat  de ta vida i obra, si tu el pintares.

 Mi infancia son recuerdos de la casa familiar de Castelló de la Plana. “A mis padres, en el recuerdo” va la dedicatoria del libro.
Mi juventud, veinte años deambulando por las calles y por las aulas del Instituto y Escuela Normal de Castellón. 
Mi historia, la  académica,  ha sido  un plácido recorrido por las facultades de Pedagogía y Psicología de las Universidades de Valencia y de Barcelona.
A mi trabajo acudo y con mi dinero pago, actuando los primeros años de mi vida profesional como maestro de Primaria y profesor de Secundaria. Más tarde, ya como como funcionario de carrera, ejerciendo en  la Inspección Educativa hasta mi jubilación, con un paréntesis de ocho años al frente del Servicio de Ordenación Académica y Programas de Alumnos de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana.
Compaginé mi trabajo de inspector con el de Profesor Asociado del Departamento de Psicologia Social de la Universidad de Valencia y del Curso de Aptitud Pedagógica.
En la actualidad, aunque aparatado de la actividad funcionarial, por imperativos de edad, sigo activo en el Fórum Europeo de Administradores de la Educación; en la dirección del Anuari de Psicologia e investigando en  el Instituto Universitario de Desarrollo Organizacional, Recursos Humanos y Calidad de Vida Laboral – IDOCAL.
Hay en mis venas gotas de sangre jacobina, de donde brotan los valores de: la libertad, la autoridad, la igualdad, el compromiso, la sinceridad, la rebeldía, la fraternidad, el afán de colaboración, ... y  más que un hombre al uso que sabe su doctrina, soy, en el buen sentido de la palabra, bueno.
Un Brandomín he sido para muchos educadores y estudiantes de los lugares por donde he pasado y a ello, sin lugar a dudas,  ha contribuido Tere,  la flecha que me asignó Cupido.

Canviant de narrador diré que:
Marc Antoni Adell es per a mi per damunt de tot un bon amic. Ens vam conèixer l’any 1984 a la Inspecció Educativa, on ell ja hi era un veterà i Jo un recent arribat. Junts visitàrem i coordinàrem les actuacions a les escoles de reforma d’Alacant, Aspe, Benidorm, Mutxamel, guanyant-nos el títol de Lutero i Melanchthon” que ens assignà, qui aleshores hi era Inspector en Cap d’Alacant Joan Mingot (q.e.p.d).
Des del primer moment de conèixer-nos es creà una forta empatia que en el transcurs del temps i fins ara ha quallat en una sincera amistat. Marc Antoni ha sigut i és una persona “incombustible” que ha sabut aprofitar els valors propis i les vivències experimentades al llarg de la seua vida personal, familiar i professional per plasmar-les als nombrosos articles i llibres dels quals n’és autor, emprant amb gran domini i fluïdesa les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
Ha estat un investigador en l’ensenyament de la llengua, en la renovació pedagògica i en el món de la Psicologia, centrant-se especialment, dins d’aquesta deixuplina,  en l’etapa de l’adolescència:”un període de la vida difícil però apassionant”. En aquest sentit cal citar les seues publicacions:  “Els adolescents i el repte de la LOGSE”, “Estratègies per a millorar el rendiment acadèmic dels adolescents”, “Rodant, rodant”, “Ética para adolescentes” i el que avui presentem “Padres e hijos... adolescentes”.
Aquest últim llibre és, sens cap mena de dubte, un llibre d’investigació, reflexió i propostes per a conèixer el posicionament dels propis protagonistes – pares i fills- respecte a les qüestions vertebrals que els afecten. Donat que la família cobra nova actualitat com a col·laboradora necessària dels sistemes educatius  més exitosos, qualsevol projecte d’intervenció educativa amb adolescents, que es dissenye, haurà de comptar amb la complicitat i corresponsabilitat familiars, en el context global i comunitari de la vida escolar.
Així doncs, els experts – pedagogs, psicòlegs, sociòlegs, professionals de l’educació... i també els polítics hauran de prestar atenció al que pensen i viuen tant uns com altres per tractar de trobar, amb sensatesa, les línies mestres d’actuació i  aconseguir un raonable èxit en l’empenyiment de formar persones.
Els destinataris del llibre són en primer lloc els adolescents, xics i xiques que es troben en el millor moment de la vida, malgrat la problemàtica que comporta el període evolutiu pel què travessen. Ells i elles tenen tot el dret a conèixer les experiències familiars viscudes, pels seus col·legues adolescents que es prestaren voluntàriament a participar en la investigació i que no van a ser molt diferents de les seues pròpies.
Tot seguit,  són destinataris els pares i mares de fills i filles  adolescents als quals no serà necessari gran esforç per  convèncer-los de com n’és d’important la  informació analitzada. També va destinat al professorat- especialment tutors i tutores- als quals els aporta una valuosa bateria de situacions i alternatives per al seguiment de la vida acadèmica dels seus tutelats i alumnes.
Així mateix també s’ofereix la proposta a tots el professionals- monitors, educadors, animadors de temps lliure... que treballen amb adolescents i s’esforcen per fer creïble un projecte educatiu global, col·laborant amb la família i l’escola. Finalment als estudiants de les diferents carreres vinculades a l’àmbit de l’educació, de l’ensenyament i de la intervenció en el món de l’oci dels adolescents.
En “Padres e hijos… adolescentes” -per gastar la llengua del propi llibre- los contenidos se centran en las relaciones e interacciones existentes entre  hijos adolescentes y padres,  orientando ambas a la práctica cotidiana …En el libro encontraremos unos materiales muy bien trabajados con referencias científicas, resultados estadísticos, prácticas, cuestionarios,  y estructurados en tres partes:
1ª.  Hablan los adolescentes: en relación a variadas situaciones y problemáticas que viven y perciben como sujetos y protagonistas respecto de  la infraestructura familiar, la dinámica relacional, los valores y el estudio.
2ª. Hablan los padres: sobre cómo perciben y con qué grado de preocupación  viven  las situaciones y problemática de sus hijos adolescentes respecto  a los modelos de persona, sociedad, escuela,  plataforma cultural, implicación y satisfacción familiar percibidas.
3ª. Para concluir. No  desvelaré las conclusiones del autor para que se animen a leer el libro y porque tal como finaliza  un programa televisivo, del que no es mi intención hacer propaganda, les diré: Esta es la información y suyas son las conclusiones.

 Gràcies.



Certament entre una i l’altre aconseguiren emocionar-me i bé que ho notaren els presents, en prendre jo la paraula i agrair-los les seues d’afecte. Vaig reiterar, també, les meues vivències de temps a les escoles visitades, al encontres de programes i dels projecte de reforma i el bon record de totes aquelles experiències viscudes amb tanta gent entranyable, alguns del quals eren presents... 


Encara Daniel –que desconeixia l’estada de Tere a Sòria- es referí a Antonio Machado, en voler aplicar-me les paraules del poeta –i professor- recordant la seua expressió en referir-se a algú com a bona persona -“ en el sentido propio de la palabra ‘bueno’ ”-, que jo vaig aprofitar per recordar els nostres passejos d’enamorats  “...de San Polo a San Saturio, por donde pasa el Duero... en su curva de ballesta...”


Fetes algunes reflexions a l’entorn del contingut del llibre, per mirar –com deia la targeta d’invitació- de fer més profitosa la seua lectura, s’ha esdevingut la signatura, que ha estat una nova oportunitat per departir amb cada persona, interessar-nos mútuament, per la nostra vida i activitats, desitjar-nos el millor i mirar de què no fora l’últim encontre. 



Encara el bo de Pepe Moratinos ha “penjat” a facebook tot un reportatge. Vegeu-lo:

https://www.facebook.com/forcetycuqui/media_set?set=a.1221170684581680.1073742990.100000662794732&type=3


A poc a poc ens hem anat acomiadant i encara amb el matrimoni de Daniel Riera i la dona, hem fet un passejonet i ens hem assegut a la plaça dels Estels –quin nom més bonic-, on ha acudit l’altre Daniel –Climent-, pesarós per no haver pogut estar –tot i que envià la dona- a la presentació, per un problema domèstic, i amb qui hem departit una bona estona, doncs tenim molts temes i aficions en comú –inclosa la del seu cognom, que és el de l’il·lustrat castellonenc Josep Climent i Avinent, de qui no parem de preparar materials i publicacions-.




Finalment hem arribat a l’hotel –“Leuca”: blanc/a- de nom històric i evocador del d’Alacant –“Akra-leuque”: costa blanca-, on ens hem acomiadat... fins una altra, si Déu vol. I a l’endemà, de bon matí, retornàvem a València, ara sí, en euromed.

Una experiència emotiva, certament.