26 d’octubre del 2017

Carta oberta ELECCIONS JA!




A Espanya, clar, que és on cal aclarir la situació, tumultuària –“sediciosa”?- i confusionària –“constitucionalista”?- dels partits tardofranquistes i dels que els fan costat, pretesament d’esquerres algun d’ells. No a Catalunya, on la maldestra actuació del govern de Rajoy ha disparat l’independentisme, entre pacífica la ciutadania, fins a cotes insospitades abans i, per tant, el nou Parlament encara seria més majoritàriament procliu a la independència.
Fins i tot es podria aprofitar –la convocatòria d’eleccions generals- per preguntar als espanyols –no havíem quedat que en ells resideix la “soberania nacional”? si volem a Catalunya dins d’Espanya o no. “Soberania” que ens ha escamotejat Rajoy –pot ser tem una resposta raonable i democràtica dels ciutadans- i que ha “encomanat” al tribunal constitucional, amb els nefastos resultats que estem patint –a Catalunya i tant o més a Espanya-.
Així que ja està tardant, dn.Mariano, en convocar eleccions generals... a Espanya, clar.







24 d’octubre del 2017

Dies feixucs CAP A L’ABISME


         Cap a l’abisme ens porta la burrera d’en Rajoy, en la seua dèria malaltissa contra Catalunya, quintaessencia dels seus complexos d’inferioritat i dels seus fracassos repetits, com a president del govern espanyol.
La “prova del cotó” de la democràcia (?) espanyola (!) no ha estat ben bé ni el colp de Tejero –que a alguns ja els anava bé-, ni la crisi econòmica  -volgudament i culpablement atribuïda als ciutadans i no a la cobdícia de bancs i polítics corruptes-, no. La “prova del cotó” de la democràcia (?) espanyola (!) està sent la resposta “constitucional” (!?) a les aspiracions de Catalunya de voler desempallegar-se del centralisme d’un govern tardofranquista “popular” i autogovernar-se, més enllà de la trampa de l’automia generalitzada –el “café para todos” de Suàrez-, para “regiones” i “provincias” –i ciutats com Ceuta i Melilla!- .



         A partir d’aquell primer despropòsit, amb la pretensió –vana com s’ha demostrat- d’aigualir l’autogovern dels únics territoris que el reclamen i l’assumeixen –el País Basc i Catalunya- s’han anat succeint els intents d’ofegar aquelles legítimes pretensions. El penúltim dels quals ha estat la retallada a l’estatut de Catalunya –per part del Constitucional davant el recurs presentat pel PP-, tot i haver estat votat pels catalans i aprovat per les Corts Espanyoles. Curiosament, ara, uns i altres –el Constitucional i el PP- es desfan en elogis i prenen com a referent, un estatut al què sotmeteren a tota classe d’agressions i menysteniments, per mirar de deslegitimar les decisions del Parlament de Catalunya.
Si no n’hi havia prou, però, ara en un context, on plana –permanentment- el fantasma de la Constitució, com a garantia de la unitat d’Espanya (!) –en la redacció actual, of course!- i que els “populars” argumenten, com a l’únic i suprem referent legal, fins a l’extrem de sacralitzar-la, han obviat –des del 78!- els mecanismes de modificació i adequació al moment actual, que la pròpia Carta Magna contempla i a la què es dedica un capítol sencer, el X: “De la Reforma constitucional”. La seua ha estat una devoció servil a un text que, no fa molt, personatges com Aznar el qüestionaven durament i ara li atorguen –com atorgaven  als Principios Fundamentales del Movimiento, la condició d’eterns i inamovibles-. Lamentablement aquell posicionament sectari i rígid –i, per tant, antidemocràtic- no és només atribuïble als tardofranquistes del PP: altres partits, suposadament progressistes i fins i tot d’esquerres s’han alineat amb Rajoy i la seua tropa, en aquella querència malaltissa i, clar, en contra dels que no pensen com ells –bona part dels catalans, també dels bascos i pot ser més espanyols que no es pensen-.
El què és més trist de tot és que d’haver-se abordat, en temps i forma, aquella reforma constitucional, a la recerca d’un encaix estable i acordat de Catalunya –també del País Basc- a Espanya, de segur que no s’hauria arribat a la lamentable i preocupant situació actual. Situació que s’agreuja cada dia, per l’unilateralisme de les actuacions del govern central que no entén més que d’amenaces, manipulacions i falsedats i de la repressió pura i dura per part de  les forces policials espanyoles anti-avalots (?), desfermades brutalment i indiscriminadament, contra el ciutadans, que esperaven pacientment a exercir el dret –constitucional!- a expressar-se, el proppassat 1 d’octubre. Dret  inalienable i reconegut per la pròpia Constitució, doncs, i totes les declaracions universals i democràcies consolidades –que no sembla ser l’espanyola-.



Així el govern “popular”, en lloc de treballar i comprometre’s a la recerca d’espais de diàleg i acords institucionals, en favor de la pau i oblidant les paraules premonitòries del rei emèrit, Joan Carles I -“Hablando se entiende la gente”, que també el seu fill ha obviat-, ha optat el PP per tota una escalada de mesures repressives i de l’aparell diplomàtic, al servei d’una campanya propagandística en contra de Catalunya, sense aturador i de molt dubtosa legalitat, a més d’una evident i palesa inmoralitat, que inclou el foment metòdic i generalitzat entre la ciutadania espanyola, del menysteniment –quan no de l’odi declarat- cap als “catalans”.


Finalment Rajoy, amb una temeritat forassenyada, confiat amb el seguidisme del psoe i la majoria absoluta al Senat s’ha precipitat a l’abisme suspenent l’autonomia de Catalunya i destituint (!?) als càrrecs representatius dels catalans, democràticament escollits. I, amb un colp d’Estat equiparable al de Tejero –però més maldestre, encara-, diu assumir-ne el “mando”.


 La seua ignorància –el cega la prepotència- i la seua ineptitud per a governar Espanya –palesa a des que “accedí” a president- l’inhabilita encara més per “governar” Catalunya i els catalans de qui ho desconeix tot. Compte don Mariano!, fareu mal a Catalunya, però més en fareu a Espanya i vos tampoc no us en anireu “de rositas”: el qui la fa la paga. I si no, al temps.


21 d’octubre del 2017

Carta oberta ABANS GALLEC…




Així s’ha comportat Rajoy -“abans gallec que espanyol”- en respondre a la pregunta de Puigdemont amb una nova pregunta. Clar que a don Mariano ara se li dispensa tot: fins fa no res estava qüestionat per bona part de l’arc parlamentari, especialment per “ciutadans”, amb Rivera al capdavant, com a inepte i com a màxim responsable de l’affaire de corrupció més greu de la història d’Espanya. I, en conseqüència, se’l descartava com a president del govern.
Ara, però, està rebent el suport més fervorós -fins i tot dels que més el qüestionaven- i tot per no haver mogut un dit en encarrilar el conflicte de Catalunya cap a una solució civilitzada i democràtica, que la pròpia Constitució preveu i que els “constitucionalistes” no han volgut ni explorar.
“Cosas veredes” que deia aquell.




Carta oberta LA NOVA BÍBLIA



És en el què han volgut convertir alguns –massa-  la Constitució de 1978. Vegeu si no l’aferrissada defensa que han vingut fent alguns –massa- de la seua intocabilitat (!), tot i la evidència de les contradiccions escandaloses –i masclistes- que conté. O no heu llegit que, tot i proclamar –art. 14-, que tots els espanyols són iguals... i que no caben discriminacions per raons de naixement, raça, sexe... es priva a les filles del rei, de poder-ne ser i succeir-lo? Doncs encara hi roman, com una antigalla històrica, la periclitada llei sàlica dels borbons, que a tota Europa es troba foragitada, mentre que ningú ha mogut un dit per superar aquella –i “constitucional”- injustícia.



On sí s’han posat d’acord, a tota pressa amb nocturnitat i traïdoria, és en recollir -a la Constitució- la limitació del “sostre” de l’endeutament de la despesa pública en favor dels ciutadans, només perquè al capital no li interessa, demostrant -una vegada més- que els polítics –alguns al menys- han esdevingut uns titelles dels mercats.
En què quedem? És o no és modificable la tal Carta Magna? I si ho és, per què no s’ha abordat, des de fa temps, un encaix de les nacionalitats històriques -com ara Catalunya- en Espanya? Responsabilitat és, doncs –i tota-, dels polítics que ho han boicotejat, el què està passant. De ningú més.






6 d’octubre del 2017

Carta oberta PLURALISME i SERENOR


És el què s’ha trobat a faltar, escandalosament, en encarar l’espinós tema de Catalunya, enmig de la pluja d’informacions no contrastades –o volgudament falsejades- de determinats mitjans i de l’exèrcit d’opinadors que s’han llançat com a bojos a desacreditar –quan no a insultar directament i amenaçar- als que no defensen les seues “idees” –ideologies més bé i totes a favor de la “legalitat”. Encara que, enmig d'aquella "mar", es troba alguna assenyada i molt documentada reflexió (1).
Fins i tot en els diaris i mitjans suposadament d’esquerres –o si més no, plurals- fa de mal seguir la munió d’informacions “fabricades” en sèrie, al respecte. Els articles d’opinió -calcats un de l’altre- no paren de defensar que la llei està per acomplir-la –que és veritat encara que parcial, perquè la llei està també per a adequar-se als temps actuals i a les situacions noves, afavorint la convivència i el consens-. I ho repeteixen una vegada i una altra, amb la pretensió goebelsiana –més que desacreditada a hores d’ara-,  de fer-ho creure al personal. 


Altres comentaristes, però. s’ho prenen amb una nota d’humor i rebaixen la crispació, en malfiar-se del ministre Zoido quan diu que “també” els policies resultaren ferits (!) l’1-0, en els altercats que generaren els propis anti-avalots (2), quan agrediren brutalment  als pacífics ciutadans –preferentment persones d’edat- que feien cua pacientment front als col·legis electorals, doncs guarnits com anaven de cap a peus –amb casc, armilles, folrats de guata, amb guants i genolleres i botes per colpejar als agredits una vegada a terra...- els tires d’un setè pis i reboten...




Benvingudes les notes d’humor, ni que siga per sobreviure a la riuada de despropòsits i falsedats, que hem hagut de sentir fins ara –i que es multiplicaran els propers dies- i que omplen de vergonya a qualsevol. I tot en nom de la “legalitat” of course!

(1) Accediu a: https://www.uv.es/pla/legalref.htm

(2)Vegeu com ho han visionat a Europa i a tot el món:
http://www.bbc.com/news/av/world-europe-41463955/catalonia-referendum-violence-as-police-block-voting