LLIBRES DE L'AUTOR



Publicar...

         Donar a conèixer el què u pensa, fa i treballa –i gaudeix- ha esdevingut una pràctica del tot legítima i estimulant, abans reservada a la “classe” literària. Ara les revistes –generals o especialitzades-, els llibres –en paper o digitals- i internet han popularitzat aquella pràctica i desmitificat que només els “sabuts” tenen alguna cosa a dir...i escriure. Això m’ha animat a posar sobre el paper –o sobre la pantalla de l’ordenata- més d’un plantejament, projecte o experiència personal o professional, que ni que siga en una mínima proporció, s’ha vist traduïda al format d’article i, fins i tot, de llibre.
Vegeu els adjunts i cliqueu ací...












LLIBRES 






  











        Coneixement del medi...

En algun temps, quan l’autoritat acadèmica l’exercia gent competent i assenyada, es dissenyaven plans d’estudis avançats i hi havia grups d’experts reconeguts, que s’ocupaven de portar a l’escola aquells projectes, en forma de materials curriculars, editats com a llibres de text. Jo vaig tindre la sort de formar part d’un d’ells, que elaborà abundosa documentació per treballar -en educació primària- el Coneixement del Medi...Natural, Social i Cultural...i en la llengua del medi.
Fruit d’aquell esforç col·lectiu i participat fou la present col·lecció de textos, un per a cada curs i dels corresponents llibres de recursos –un per a cada cicle-. Així com de la guia didàctica subsegüent.










                                                               Adolescents…




            En la tasca educativa, hauríem de donar tot el protagonisme als subjectes de la formació que són els alumnes –alumnat, xicons i xicones-. I d’entre ells, per la seua complexa constitució afectiva i psicològica, els adolescents, que s’ “ubiquen”, ara mateix, en l’ensenyament secundari i especialment en la ESO –Educació Secundària Obligatòria-, l’etapa acadèmica més conflictiva, justament perquè els seus “habitants” es troben en plena i “efervescent” evolució.
         Per això resulta de tant interès als qui han -hem- de tractar amb ells –mestres, orientadors, directius, monitors, educadors de temps lliure...i pares i mares- conèixer-los tant com siga possible, per actuar de forma adient, és a dir, amb assertivitat i flexibilitat alhora. I com que tota la vida no he fet una altra cosa que tractar amb el professorat –per la meua condició d’inspector d’educació- i avalat pels meus estudis de pedagogia, primer i de psicologia, desprès, m’he aventurat a investigar a fons el món dels adolescents i ací està el resultat. Atanseu-vos, ni que siga per afegir les vostres experiències a les meues i millorar-ne el contingut i les propostes d’intervenció.





                          Estrategias...


                                                                             
                
         L’autor, ara, desenvolupa un model d’intervenció didàctica, que estudia la correlació entre els factors predictius de l’èxit escolar. I, a partir d’ahí, es realitzen propostes d’actuació amb exemples i activitats, que permeten millorar el rendiment acadèmic dels nostres estudiants adolescents, partint del principi que els resultats favorables o adversos del rendiment no es deuen exclusivament a les seues capacitats, sinó que caldrà considerar cóm les desenvolupa i amb quin grau de dificultat les posa en pràctica, cóm intervé el professor, sobre quins programes i mètodes es treballa, amb quin context familiar es troba i quin és l’entorn sociocultural que mediatitza l’acció educativa.
Heus ací l’intent del present material, per afavorir l’optimització dels resultats escolares, orientat al creixement personal i la maduració de l’alumnat i que inclou el contingut següent:

 Agradecimientos. Prólogo. Presentación.
1. Introducción. ¿Fracaso del alumno o fracaso del sistema? 2. A la búsqueda de mejores resultados. 3. La predicción del rendimiento desde las variables del ámbito personal. 4. La predicción del rendimiento desde las variables del ámbito familiar. 5. La predicción del rendimiento desde las variables del ámbito escolar. 6. La predicción del rendimiento desde las variables del ámbito comportamental. 7. La predicción del rendimiento desde el ámbito vital integrado. 8. Apéndice. 9. Consideraciones finales.
Epílogo. Referencias.








Rodant…


 
 
 

            Bé, tots hem abaixat la guàrdia en algun moment i, en el meu cas, que no sé un borrall de literatura, aquell “baixó” –un estiu preocupat pels pobres profes, especialment tutors, que cada dia han d’enfrontar-se amb els seus alumnes adolescents- m’impulsà a escriure un fantasiós viatge d’un grup d’adolescents –ja hi tornem- i els seus tutors –tutor i tutora-, que acabà en el llibre que teniu a la vista.
Allò meu –si és que algú és amo d’alguna cosa- és fer i haver fet de mestre tota la vida –a l’escola de jove, a la universitat de major i, des de sempre, a la Inspecció Educativa-. Així que algun article, capítol de llibre o llibre de tema escolar, havia jo escrit, però una pretesa “novel·la” no, què és com generosament me l’ha batejada el meu fill Marc Vicent –“has escrit, papà, una novel·la d’aventures”-. Ell –que té estudis de filologia i sensibilitat creativa- ja ho fa això d’escriure, però té trellat i raó, mentre que en el meu cas no passa de “diletantisme” o simple somni d’una nit d’estiu –o d’un estiu sencer-
En fi, lectors i lectores, animeu-vos-hi i com que el relat el trobareu millorable doncs poseu-vos-hi i, de segur, que superareu amb escreix el meu intent.




Josep Climent: llibre del III centenari...


                                                                            

         Per fi s’esdevingué la presentació del llibre del III centenari del benvolgut i admirat bisbe Climent. Fou a la fira del Llibre de Castelló, del 2011, a la carpa muntada a l’efecte a la plaça de Santa Clara, lloc amb llarga i històrica tradició d’espiritualitat i d’ensenyança, doncs albergà -en temps- el convent del mateix nom i fou la seu de la primera escola normal femenina de la història de Castelló.
        Al recinte firal acudia un públic expectant, per la presència del Rector de la UJI i del President del Consell Social de la Universitat, que presidiren els actes i donaren a l’ocasió el lluïment institucional que la figura de Climent es mereix. Allà el ponent, Marc Adell –estudiós del personatge, des que es llicencià en Pedagogia amb la defensa de la seua tesina envers la dimensió educativa del nostre il·lustrat- recorregué simbòlicament i amb la complicitat del públic assistent, els llocs emblemàtics que parlen –encara ara- del bisbe Climent: el carrer del mateix nom; l’edifici imponent de la Casa dels Òrfens al mateix carrer, seu que fou de la fundació predilecta de Climent; les Aules de Gramàtica i Llatinitat, on estudià Climent de jove, abans de passar a la Universitat de València on es llicencià i doctorà i que manà reconstruir; l’actual col·legi públic del barri de Sant Fèlix que porta el nom del bisbe; la pintura mural de l’escala principal de l’edifici de l’Ajuntament que representa a Climent, així com el retrat a l’oli del pintor també il·lustrat Josep de Vergara.     
        Per acabar en la tomba de Climent, a l’església avui concatedral de Santa Maria, parroquial en temps del nostre bisbe, on fou batejat i on es féu l’ofrena de flors i espelmes pels infants de les famílies de l’Associació i l’oració presidida pel prelat de la diòcesi, en ocasió del pontifical que oficià, com a acte final del III centenari del naixement de Climent,  al 2006.
        I és que Climent –el bisbe Climent- és un personatge que desperta l’admiració dels estudiosos, pel seu nivell intel·lectual i erudició com a il·lustrat i l’afecte de tothom, perquè la seua fou una vida entregada a les causes justes i a la defensa dels més desafavorits i el seu exemple encara és viu...
Llarga vida al bisbe Climent i als seus ideals!





Més Climent.


                                                                   

La figura de Josep Climent i Avinent esdevé inesgotable, una mena de pou sense fons. I és que Climent, com tots els il·lustrats, fou un gran afeccionat a la ploma i, en el seu cas, a l’oratòria –sagrada  i profana-. D’una banda acostumava a deixar escrit bona part del que pensava o projectava, en forma de cartes, documents, pròlegs, recomanacions, edictes, pastorals...I de l’altra no li mancava una reconeguda facilitat de paraula, que anà excel·lint en el seu ofici de canonge magistral de la catedral de València i de catedràtic de filosofia, de la mateixa Universitat. Justament aquesta facilitat d’expressió i la propietat en l’ús de les paraules, es palesen als textos publicats, dels què és autor.
Per això, cloure la celebració del III centenari del naixement del nostre il·lustrat, sense abordar l’edició crítica i comentada de les seues obres –si més no d’una antologia dels seus escrits-, haguera estat una mancança notable. Ara, amb l’aixopluc del Consell Valencià de Cultura, veuen la llum, en edició facsímil, una part important dels documents climentins publicats, alguns poc coneguts i que haurien romangut oblidats, en les lleixes d’arxius i biblioteques històriques.
Així, a més de posar a l’abast de la ciutadania, una aproximació original -i fidedigna a l’hora- al pensament del nostre personatge, s’afavoreix -a bon segur- la curiositat i estímul dels investigadors, perquè la figura de Josep Climent encara ens depara més d’una troballa sorprenent. 



QUADERNS D’EDUCACIÓ MORAL I CÍVICA




De l’última època encara en actiu, a la Inspecció Educativa i coordinats per Vicent Barberà, són aquests Quaderns que treballàrem un equip de professionals de la docència, il·lusionats en el quefer de la formació moral, ara de l’alumnat d’educació primària.
Fou una dedicació agraïda –tot i que els guanys foren del tot limitats i modestos-, en mirar de col·laborar amb el professorat i les famílies –amb la comunitat educativa a la fi-, en un tema que a alguns ens interpel·la fortament i és la formació en valors dels nostres infants i joves. Tant de bo que la iniciativa obtinga els resultats educatius desitjats i contribuïm, d’aquesta manera, a la construcció d’una societat més humana i “habitable”.
Tant de bo.





ÉTICA PARA ADOLESCENTES






 
         










           
Heus ací el resultat d’uns quants anys de dedicació, des que u encara estava en actiu. Fou arran d’una convocatòria del MEC, de projectes d’innovació educativa, on vaig presentar uns materials sobre “La vida moral y la reflexión ètica: propuestas para la ESO”. Així que el ministeri em concedí una “menció” i fou aleshores que vaig anar treballant aquell projecte, documentant-lo i desenvolupant les unitats didàctiques proposades –i alguna més de nova- fins a dia d’avui.
Y, com sempre passa, una vegada enllestit, el “pelegrinatge” típic per trobar algú capaç de creure en una tal iniciativa que, finalment, foren els de l’editorial CCS de Madrid que, puntualment i acurada, han culminat l’edició.
La meua ha estat una aposta per la introducció, a la pràctica educativa –no només escolar- dels valors, als que crec els escau la consideració d’integrants irrenunciables de la formació humana, fins aconseguir incloure’ls en els curricula. No podia ser d’una altra manera, doncs els aspectes formals de l’educació –sense menyscapte de garantir un aprenentatge consolidat de continguts- han estat una de las preocupacions més explicitades i defensades, dels pensadors –filòsofs, pedagogs, psicòlegs, sociòlegs, polítics…- de tots els temps.
Específicament, la reflexió, el debat, la interiorització i la pràctica dels valors representa un component important –caldria dir indispensable- de l’educació dels adolescents, atès que l’etapa evolutiva del creixement personal al què ens referim –l’adolescència-, és la més delicada de tot el procés i, en el context social d’ara mateix, d’una gran responsabilitat...compartida, clar, per la totalitat dels agents intervinents –professorat, especialment tutors, monitors, educadors de temps lliure, pares…-, en l’aventura d’educar a les futures generacions.
Vegeu l’índex:

Índice

0. PRÓLOGO
1. JUSTIFICACIÓN
2.   INTRODUCCIÓN
2.1. A VUELTAS CON LOS VALORES
2.2. LOS ADOLESCENTES, ESOS DESCONOCIDOS
3.  OBJETIVOS
3.1. OBJETIVO GENERAL
3.2. OBJETIVOS ESPECÍFICOS
3.3. OBJETIVOS CURRICULARES
4. CONTENIDOS
5. METODOLOGÍA
6. DESARROLLO DEL PROYECTO
                U-1. Somos personas.
                U-2. Convivimos cada día.
                U-3. Democracia y sociedad.
                U-4. Nadie vale más.
                U-5. Haz bien y no mires a quién.
                U-6. ¿Todo se puede comprar?
                U-7. La amiga naturaleza.
                U-8. Soy del voluntariado.
                U-9. Si quieres la paz trabaja por la justicia.
                U-10. ¿Libertad para qué?
                U-11.  Adicciones.
                U-12.  El futuro es nuestro.
7. CONSIDERACIONES
8. BIBLIOGRAFÍA
9. ANEXOS





PADRES E HIJOS…ADOLESCENTES





       Ara que la família cobra nova actualitat —como col·laboradora necessària en els sistemes educatius més exitosos— pot resultar d’interès oferir les presents reflexions i propostes d’intervenció, des del posicionament dels protagonistes —pares i fills— respecte a algunes qüestions vertebrals, en el context familiar d’avui. Uns pares, sovint sobrepassats per la problemàtica dels fills adolescents. I uns fills, en plena “efervescència” evolutiva, com és l’etapa que travessen, coneguda com l’adolescència.
       Al respecte, els plantejaments dels estudiosos del tema —pedagogs, psicòlegs, sociòlegs...— reiteren, com a imprescindible, la necessitat de prestar atenció a allò què pensen –i viuen- els propis protagonistes i, en el nostre cas, els primers interpel·lats han estat els fills i filles adolescents i, simultàniament, els seus pares i mares. Uns i altres, en sincerar-se, ens han aportat una molt valuosa informació, sense la qual resultaria fallit qualsevol intent d’optimitzar els desitjables resultats d’unes expectatives escolars que, sovint, s’han sobredimensionat.
       Així ens hem aproximat a uns plantejaments —que caldrà aprofundir i eixamplar—, amb el propòsit de superar la simple descripció dels fets, emmarcats en la comunitat educativa, una component de la qual — del tot imprescindible— és la família. Val a dir, doncs, que qualsevol projecte d’intervenció educativa, haurà de comptar amb la complicitat i corresponsabilitat familiars, en el context global i comunitari de la vida escolar.    
       Vegeu el contingut:


Índice:
  -Prólogo.
  -Justificación.
  -Introducción
  -Familia y adolescentes.

-1a parte: hablan los adolescentes.
1.1. Infraestructura familiar. Práctica núm. 1
1.2. La dinámica relacional. Práctica núm. 2
1.3. Los valores. Práctica núm. 3
1.4. El estudio. Práctica núm. 4

-2a parte: hablan los padres.
2.1. Los modelos. Práctica núm. 5
2.2. La familia como plataforma cultural. Práctica núm. 6
2.3. La respuesta familiar. Práctica núm. 7
3.4. Satisfacción familiar. Práctica núm. 8

-Final. Práctica núm. 9
-Addenda. Práctica núm. 10
-Epílogo.
-Bibliografía.
-Anexos:
 I: Respuestas posibles al cuestionario de las prácticas sugeridas.
II: Escuela de Padres (y Madres).

2 comentaris:

  1. Molt bo el teu bloc, Marc. Felicitats. I felicitats també pel llibre. És un tema d'aclaparadora necessitat social.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt em complau, amic, la teua visita al meu modest indret, on vaig reflexionant sobre els temes i situacions que, encara, m'ocupen i em preocupen.
      Gràcies pel teu "feed-back" -més venint d'un psicòleg a qui tinc en molt bon concepte-.
      Una abraçada.
      Marc

      Elimina