JOSEP CLIMENT-2-III centenari



















-Retrat de Climent atribuït a Vergara. Aj. de Castelló-

                   







            III CENTENARI DEL BISBE CLIMENT


1) Els 300 anys del naixement de Joseph Climent i Avinent (1706-2006). Iniciatives i activitats per celebrar-ho.
2) Prolegòmens.
3) Signatura UJI-Associació Josep Climent.
4) Programa dels actes commemoratius.
5) Acte inaugural a Castelló: les Aules.
6) Climent a València.
7) Climent a Barcelona.
8) Actes de cloenda: Castelló.


-------------------






300 anys del naixement de Joseph Climent i Avinent (1706-2006). Iniciatives i activitats per celebrar-ho:

    Per bastir la nostra proposta de recuperació de la seua figura[1], es constituí una comissió, integrada per les següents institucions:

         -Universitat Jaume I.
         -Universitat de València Estudi General.
         -Universitat(s) de Barcelona.
         -Ajuntament de Castelló.
         -Diputació de Castelló.
         -Bisbats de Sogorb-Castelló, València i Barcelona.
         -Associació Josep Climent, de Castelló.
         -Col·legi Bisbe Climent, de Castelló.
         -Acadèmia Valenciana de la Llengua.

    La presència de les nostres universitats semblava òbvia: Climent és una personalitat que figura als anals de la història del nostre país, com a il·lustrat i algunes de les seues realitzacions –fundació d’escoles primàries, impuls de les secundàries, recolzament a professors i estudiants universitaris, fundació de biblioteques, obres socials i cíviques vàries...- encara mantenen el seu ressò i la seua actualitat. A més de la seua condició de catedràtic de filosofia tomista, de l’Estudi General de València.
       Així mateix la seua condició d’eclesiàstic reconegut–canonge a la seu valentina i bisbe de Barcelona- i relacionat amb Europa –França i Holanda, especialment-; a més dels contactes amb Roma i amb el mateix Papa d’aleshores –Clement XIV-, feren adient la implicació dels tres bisbats de referència.
A les institucions públiques, com ara l’Ajuntament de Castelló i la Diputació, se’ls inclogué, atesa la relació de Climent amb projectes cívics i culturals –fundacions, llibreria pública, recuperació de les Aules...- al servei dels seus conciutadans. I a altres, com el col·lectiu que porta el seu nom –Associació Josep Climent- i el col·legi públic Josep Climent, perquè mantenen viu el seu record i les seues aspiracions envers la formació d’infants i joves.
   Finalment, l’AVL fou convidada a integrar-se a la celebració del III centenari, perquè Climent emprà i defensà la nostra llengua[2], tot i la fortíssima pressió borbònica uniformitzadora a favor del castellà.
   Així, doncs, s’organitzaren actes a València, Barcelona i Castelló, del següent tenor:
       -Exposició de materials -retrats, llibres, quadres, documents, fotos...- a l'estil de la que es muntà amb ocasió dels 200 anys de la seua mort (1781-1981).
       -Taules redones sobre la figura de l’il·lustrat, amb participació de persones que han treballat la seua figura: Tort Mitjans, Antoni Mestre, Joan Llidó, Júlia Beltràn, Sànchez Adell, Vicent Gil, Díaz Manteca, Rosa Maria Pascual, Salvador Albiñana, Marc Adell...
    -Conferències envers Climent, analitzat des de diferents vessants: Climent eclesiàstic (Joan Llidó), Climent erudit (Vicent Gil), Climent educador (M. Adell), Climent europeista (Corts Blay), Climent home públic (Tort Mitjans), Climent benefactor social  (Elena Sànchez) Climent i la llengua (Vicent Pitarch)...
       -Visites o itineraris als llocs climentins de Castelló: Casa dels Òrfens, Aules de Gramàtica, barri de Sant Fèlix -col·legi bisbe Climent i ubicació del forn del Pla-, alqueria dels Òrfens, tomba de Climent...
       -Idem a València: Universitat –claustre, aula magna, biblioteca...-, catedral, torre-campanar de Sant Bartomeu, església dels mercedaris...
     -Idem a Barcelona: catedral, antic palau episcopal, església de Betlem, antiga Casa de Misericòrdia, cementeri de Poblenou, biblioteca episcopal, convents de la ciutat i altres indrets climentins –carrer Torres Amat etc.-
    -Edició de materials varis: catàlegs, reproduccions, fullets, llibres, ponències, comunicacions...

Tot això esdevingué –com tinguérem i tindrem ocasió de comprovar- una magnífica oportunitat per recuperar la memòria històrica d’un valencià il·lustrat, l’actualitat del qual resulta evident, quan s’analitza en profunditat la seua vida i la seua obra.




[1] La figura de Josep Climent i Avinent (1706-1781) ha estat, sempre, un referent obligat en el nostre context i no només per la seua condició de valencià il·lustre i il·lustrat, sinó per la seua rica personalitat que, encara ara, ens interpel·la. Efectivament, de manera sistemàtica apareix Climent en la nòmina de figures de la il·lustració valenciana, espanyola i europea, en els manuals a l'ús i ha merescut més d'una biografia, com la de Tort Mitjans o Llidó. A més d’estudis i referències explícites per part del P. Batllori, E. Lluch, Bonet i Baltà, Corts Blay, J. Beltrán, Gil Vicent, Moreu Rei, Fuster, Colón, Marc Adell i altres.
   Aquelles aportacions s'han centrat en la biografia del personatge, la seua influència en el moment polític i religiós, el seu pensament filojansenista que li donà projecció europea i li creà més d'una incomoditat, les seues obres socials i fundacions, el seu quefer com a professor i mecenes de la universitat de València i, fins i tot, la seua mala relació personal amb Maians. Així mateix s’està treballant en profunditat (M. Adell) la seua condició de teòric i pràctic de l'educació elemental i pública, bé que tenyida —com no podia ser d'una altra manera en un bisbe— de religiositat. En aquesta línia de recuperació de la seua figura, caldrà examinar la trajectòria pedagògica de Climent, en el context de les idees —i les pràctiques— del moment històric —el segle "de les llums"— que visqué. I val a dir que restarem sorpresos en comprovar que, malgrat el temps transcorregut, moltes de les seues aportacions al món de l'educació —incloent-hi les relatives a l'ús social i escolar del català i al pluralisme lingüístic— conserven tota l'actualitat i resulten d'interès, especialment per als professionals de l'ensenyament al nostre país —mestres, psicòlegs, pedagogs, directius, investigadors...—, per als estudiants de Pedagogia i de Psicologia i per a tots aquells que treballen en refer la memòria col·lectiva del nostre poble.        
      Climent, però, fou un home polièdric i destacà en molts altres camps. Així:
1.        Com a eclesiàstic se significà per la seua proximitat al jansenisme: gran cultura històrica i bíblica, rigorisme moral, episcopalisme, pensament sinodal, democratització de l’església...
2.         Com a europeista destacà en la seua relació amb l’església “cismàtica” d’Utrech, a favor de la qual intercedí davant del Papa i que li costà més d’un problema i la correspondència amb clergues i bisbes francesos. Les “gazetes” de París i Londres, l’esmentaven sovint. I es mantenia perfectament informat dels moviments religiosos i culturals, així com de les publicacions de tota Europa.
3.     Com a home públic s’implicà en els temes del seu temps: fundacions benèfiques i escolars, modernització de l’agricultura, la indústria i el comerç, mitjancer amb el poder polític i militar arran de l’avalot de quintes de Barcelona, impulsor de l’humanització d’institucions com hospicis i presons...I tot i que fou respectuós amb el poder civil, hi mantingué algunes diferències importants i no s’afegí al corrent dels il·lustrats regalistes.
4.        Com a erudit disposava d’una magnífica biblioteca privada -ja de València estant- i se significà com un lector impenitent. A Barcelona deixà formada, amb els fons de la diòcesi i dels jesuïtes –i dels seus propis- la primera biblioteca pública de la ciutat. Erudit i gran orador i, per tant, molt documentat com ho mostren els seus escrits, especialment les seues pastorals.
5.        Persona del seu temps, mantingué una copiosa i interessantíssima correspondència, no només amb eclesiàstics il·lustres, sinó amb polítics de renom, com ara el Secretari de Gràcia i Justícia, Manuel de Roda i altres alts càrrecs de la cort, amb el mateix Carlos III, amb la comtessa de Montijo, amb el procurador general dels mercedaris a Roma, pare Mañes, amb Maians i altres il·lustrats...A més de amb corresponsals europeus, com ara el canonge d’Auxerre i bisbe jansenista –temporalment- Clément, amb l’arquebisbe de Lyon, amb Jeroni Espert de Perpinyà, amb Dupac de Bellegarde, entre altres. També s’adreçà al Papa en una llarga i valenta carta defensant  els bisbes holandesos.
6.        I sempre com a persona de gran humanitat, sensible i tendre amb els infants i els marginats, generós amb els que patien necessitat, ferm a l’hora de denunciar les injustícies, contundent per oposar-se a les arbitrarietats del poder, dialogant i atent a les opinions dels altres, però resolutiu a l’hora de prendre decisions.
En resum, un personatge històric de gran interès al seu moment i encara ara. O ara més que mai.
..........

[2] No pensem que Climent fou, com afirma Bonet i Baltà, precursor de la renaixença catalana, però tampoc un eclesiàstic castellanitzador com l’acusa Vicent Pitarch. Certament que estigué condicionat pel moment històric, la moda entre els il·lustrats i la pressió borbònica. Aleshores i des de València estant, practicà la diglòssia: escrivia o predicava en castellà i parlava en “valencià” –“la lengua valenciana que comunmente hablamos”, deia en un sermó a la catedral, en honor de Sant Vicent-. Però en arribar de bisbe a Barcelona, espentat pel context lingüístic i l’ambient cultural del Principat, començà a donar passos significatius i progressius:

a)       Publicava les pastorals i edictes en català i malgrat el decret reial castellanitzador les seguí publicant, encara que afegint el text traduït al castellà.
b)       Recomanava públicament i per escrit als estudiants del seu col·legi episcopal –futurs preveres la majoria-, usar el català al costat del castellà  en la catequesi.
c)       Reconeixia que no es podia fer d’una altra manera que en català, en la predicació a les parròquies de la diòcesi i ho manava en les seues visites pastorals als rectors.
d)       Concebí i proposà a l’Acadèmia de “Buenas Letras” de Barcelona, la confecció d’un Diccionari Lemosino-castellano-latino, que li lloà el propi Maians. I encara que Climent no l’arribà a veure publicat, es materialitzà el projecte per intervenció directa de Fèlix Amat, deixeble predilecte del bisbe.
e)       Manà publicar una Gramàtica castellana que, en realitat era un text bilingüe, amb les dues columnes típiques, en català i castellà, per a ús del seu col·legi episcopal.
f)        Mantenia una tertúlia de sobretaula, amb els seus col·laboradors i servents, on el joc de paraules i recerca de vocabulari català era habitual. Un dels contertulis presents fou el lingüista Ballot, protegit del bisbe.
g)       Entre altres anècdotes, els seus relators expliquen aquella de les mongetes d’un convent de la diòcesi -que Climent visitava-, que estaven prou sobresaltades per la presència del bisbe i el seu seguici. Climent, que aviat se n’adonà, “els feu un sermonet en català que les assossegà...”
h)       Finalment, en arribar a Barcelona i predicar el primer sermó a la catedral –encara en castellà-, els deixà caure entre altres coses que “casi todos los valencianos son catalanes en el origen y con corta diferencia iguales son las costumbres y la lengua”, que no deixa de ser una proclamació formal i pública de la unitat de la llengua, tot i sense oblidar les peculiaritats de la parla valenciana. No és això, en resum, el que proclama el recent dictamen de l’AVL? Doncs el nostre il·lustrat ja ho avançava fa dos-cents anys. Només per això mereixeria ser recordat.




--------------------

2) Prolegòmens.


                     EL BISBE CLIMENT, HOME DEL SEU TEMPS[1].







L’actualitat de la figura del Dr. Climent i Avinent, als tres-cents anys del seu naixement resulta evident i l’analitzarem des dels següents paràmetres:

A) Intel·lectual:
-Estudiós i lector infatigable: estudiant i estudiós –aules de Castelló, universitat de València, col·legi episcopal de Barcelona-. Biblioteca personal i episcopal. Llegat i “llibreria pública”.

-Mestre i tutor: professor de filosofia –València-, exemple permanent de dedicació als estudiants pobres i professors benemèrits...Orientació d’estudis -Piquer...- Càtedra de teologia.

-Corresponsal epistolar: Clément, Boudet, Espert, Roda, Tormo, Mayans, Bertran, la comtessa de Montijo...I prestigiós autor de plàtiques i sermons, de pastorals, edictes, informes i altres escrits.

-Educador total: atenció a tots els “moments” de la vida (infantesa -alletament, primeres lletres per a tots...- joventut –estudis secundaris, preparació professional, continuació d’estudis, beques de doctorat...-, maduresa –conseller i amic de mestres i deixebles...-) i a tots i els “àmbits” de l’educació (pla d’estudis –Castelló, València, Barcelona...-, orientació i tutoria –civil, Piquer i eclesiàstica, Amat-, didàctica –carta als estudiants de teologia...-, recursos materials –edifici, llibres...-, protagonistes –alumnat, professorat, famílies, autoritats...-)

B) Social:
-Atenció als desafavorits: gran almoinader –Castelló, València, Barcelona...- I impulsor d’iniciatives públiques –Hospici de Barcelona, Cementeri general...-
-Creació d’escoles de primeres lletres: a Castelló –Sant Fèlix i plaça de Pescadors-, a València –Sant Bartomeu i convent dels mercedaris- i a Barcelona –les deu escoles de la ciutat als deu convents-. Complement de sou als mestres. Implicació municipal i compromís de les famílies.
-Foment de la laboriositat de la gent: renovació de les tècniques de cultiu, millora de les eines, atenció al treball de la dona, subvenció de gremis...
-Defensa dels treballadors i la seua dignitat: Moreu Rey parla del “comunisme” de Climent...

C) Política:
-Defensor de la independència de l’església: “nomenament” versus “presentació” dels bisbes i més –Sant Lluís...-. Rebuig de la intervenció del poder polític, en la convocatòria dels concilis “provincials”. Llibertat d’expressió...
          -Defensa de les “causes justes”: el motí de quintes a Barcelona i la intervenció de Climent davant del compte de Ricla. Campomanes i la hostilitat de la Cort.
          -Límits de l’autoritat: del Rey, dels ministres, dels funcionaris.
          -Les lleis “justes”: tributs i frau. El bé comú.
          -El “partit” aragonès i Climent: Aranda, Roda...Nomenament de càrrecs...

D) Cultural:
-La “ignorància” pertorbadora social: cita de Salvador Puig.
-El necessari progrés de les “ciències”: la Física de Piquer, la de Fèlix Amat, les “acadèmies”...
-La “felicitat” de les persones i dels pobles, per la cultura i el saber: les “petites centelles”...
-Els llibres i les biblioteques...

E) Lingüística:
-La diglòssia de Climent: “la lengua valenciana que comunmente hablamos...” (Sermó de Sant Vicent) i la pressió borbònica-absolutista-castellanitzadora del moment.
-Anada a Barcelona i canvi de “xip”: “Observo que en casi todas las iglesias de mi obispado y de este Principado se predica en catalán...” Recolzament de Climent i referències d’autoritat. La catequesi dels estudiants de teologia...Les pastorals en català i en doble versió, arran de la prohibició reial. La iniciativa del Diccionari llemosí...i les tertúlies de sobretaula al palau, amb Fèlix Amat, el frare Armanyà, Joan Pau Ballot i altres. I el “sermonet en català” a les monges visitades...
-De bisbe castellanitzador –Vicent Pitarch- a promotor de la Renaixença catalana –Bonet i Baltà-. Un terme mig, millor, que tampoc menyspreà el castellà, com a eina de comunicació de més abast...

HEUS ACÍ LA PERSONALITAT “POLIÈDRICA” DEL NOSTRE PERSONATGE, UN HOME DEL SEU TEMPS, CLIMENT –COHERENT I COMPROMÈS FINS AL FINAL-, QUE PARTICIPÀ DELS NEGUITS I DE LES ESPERANCES DELS SEUS CONCIUTADANS I QUE MOSTRÀ UNA ESPECIAL SENSIBILITAT PELS MÉS DESAFAVORITS I PELS TRACTATS INJUSTAMENT, ESPECIALMENT PER LA INFANTESA.
UN EXEMPLE A IMITAR, ENCARA AVUI O AVUI MÉS QUE MAI.


                                                                              Marc Antoni Adell (Castelló, 10.06.05)






[1] Conferència-col·loqui introductori de les celebracions del III centenari de Climent.

---------------

3) Signatura del conveni UJI-associació Josep Climent.


El primer acte del III centenari del naixement del bisbe Climent, fou la signatura del conveni de col·laboració entre la UJI –Universitat Jaume I- i l’associació Josep Climent, de Castelló, al pavelló del Rectorat, el dia 09-03.06. Signaren: el Dr. Toledo rector magnífic, per la UJI i el President de l’esmentada associació, Agustí Flors. També compartiren l’avinentesa, el degà de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, Dr. Rosas Artola, el professor Marco, coordinador de la Comissió Organitzadora i el promotor de l’esdeveniment, Marc Antoni Adell.





Tot seguit es glossà la figura del bisbe il·lustrat Josep Climent, en paraules recollides per la ràdio universitària de la UJI i el Sr. rector es congratulà en retre homenatge a una figura històrica tan rellevant, de gran capacitat intel·lectual i de fermes conviccions socials, que l’han fet mereixedor de l’atenció dels historiadors. Els actes commemoratius, començaren en la inauguració de les celebracions climentines, el dia 1 de juny de 2006, a l’emblemàtic edifici de les Aules.



---------------------


4) Programa dels actes commemoratius:





 ----------------



5)  Acte inaugural: les Aules, 1 de juny de 2006.



A la primera planta de l’edifici i a la sala d’actes, té lloc l’acte inaugural de l’any Climent, en commemoració del III centenari del seu naixement, a Castelló.

A les 19.30 i amb la sala plena de públic, les autoritats se situen a la taula. En primer lloc el representant de la Diputació i regidor de la Ciutat, Sr. Mulet, pren la paraula per acollir els assistents i donar la benvinguda a la presidència: al representant del rector de la UJI, professor Marco, al vicerector de la de València, professor Gil, al de la de Barcelona, Dra. Pérez Samper, al president de l’associació Josep Climent de Castelló i al ponent i biògraf de Climent, el Dr. Francesc Tort. Ho fa com a amfitrió de l’establiment –les Aules- on té lloc l’acte. Fet que glossa, atesa la significació de les antigues Aules de Gramàtica en la vida de Climent, del què destaca la condició de castellonenc il·lustre i de protector de l’ensenyament en la infantesa i la joventut. Fa exprés l’agraïment i satisfacció de l’autoritat civil i palesa la disponibilitat de sengles institucions -Ajuntament i Diputació- en col·laborar en l’esdeveniment.






Tot seguit el Dr. Marco, en nom de la Universitat i com a president de la comissió organitzadora del III centenari, es refereix a la significació de la personalitat històrica de Climent i a la previsió d’actes i esdeveniments programats, per commemorar els tres-cents anys del seu naixement. El Sr. Rector, professor Toledo, s’incorpora als actes i completa la intervenció, recordant la signatura del conveni “ad hoc” entre la UJI i l’associació castellonenca Josep Climent, que està en la base de la programació esmentada, així com la recent presentació a la premsa de l’any Climent, recordant la condició d’intel·lectual destacat i gran europeista, del nostre il·lustrat.

Ara és el vicerector de la Universitat de València, professor Rafael Gil, qui pren la paraula, per destacar la “valencianitat” de Climent, atès que es passà la gran part de la seua vida a València, primer com a estudiant d’aquella universitat, després com a professor de filosofia i com a protector i mecenes de la institució, alhora que feia de canonge magistral de la seu valentina, fins que fou proposat per a la diòcesi de Barcelona. Així reclamava el Dr. Gil, la participació i compromís de la UVEG, en els esdeveniments.

Tot seguit la cap del departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, professora Maria Àngels Pérez, amb la seua condició de barcelonina, a més, reivindicà Climent, com a figura històrica destacada, que es mimetitzà amb els seus diocesans, compartint els seus neguits i el devenir històric de la ciutat i del Principat, amb dedicació total i exemple de generositat.

Així que, amb aquestes paraules de pròleg i presentació de la figura homenatjada -el bisbe Climent-, que presidia els actes en el retrat, cedit per la Casa dels Òrfens, el biògraf de Climent Dr. Tort Mitjans inicià el seu parlament, agraint la invitació a pronunciar la conferència inaugural i recordant la seua estada anterior a Castelló, amb ocasió dels actes del II centenari de la mort de Climent (1981). L’historiador Francesc Tort confirmà l’ànim dels assistents, en relació a l’afecte i agraïment que els castellonencs professem al nostre bisbe i protector: la seua vàlua intel·lectual, la seua gran cultura, la dedicació de tota una vida als seus conciutadans, el compromís amb els seus neguits i aspiracions, la seua sensibilitat per l’educació dels infants i joves, la preocupació per millorar les condicions de vida de la gent i la clarividència que mostrà en tants temes socials, eclesials, culturals, econòmics, educatius, lingüístics i, fins i tot, polítics. En fi, un personatge històric de rellevància singular i irrepetible.





         La conferència fou seguida amb interès pels assistents, alguns com el Dr. Bada, vingut també de Barcelona, acompanyant la professora Mª Àngles Pérez, del mateix Departament de la Universitat de Barcelona, alhora que de la Facultat de Teologia. O el fins ara degà de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la UJI i  membre de la comissió organitzadora, Dr. Rosas Artola, O l’acadèmic Vicent Pitarch, professor de la UJI i membre, també, de l’IEC, que col·labora en el III centenari de Climent. O la Dra. Júlia Beltrán, que ha treballat Climent en la seua tesi o el professor Lluís Messeguer, també acadèmic de la AVL. O el degà de la catedral de Santa Maria de Castelló i el delegat de patrimoni diocesà. O la directora de l’arxiu municipal, Elena Sánchez, del provincial, Eugeni Díaz així com l’expert en biblioteconomia i arxivística, Vicent Gil. I diverses personalitats del món cultural i acadèmic de la ciutat i públic divers i encuriosit per l’esdeveniment. 





Tot seguit, acabada la lliçó magistral del Dr. Tort, es procedí al visionat de la pàgina web que la UJI ha obert a l’efecte i presentada pel seu autor, el professor Marco: a la pantalla i, successivament, apareixia la biografia de Climent, alguns retrats de la seua figura, els actes previstos –a partir de la jornada inaugural de l’1 de juny-, a València –octubre- a Barcelona –novembre- i novament a Castelló –desembre- com a cloenda de l’any Climent, els components de la comissió organitzadora, la bibliografia disponible, sobre l’il·lustrat i alguns enllaços, per accedir a articles i informacions recents envers Climent. 


Finalment, el president de la Josep Climent, Agustí Flors, destacà que res no haguera estat possible del què es programava i ja s’iniciava, sense la col·laboració interinstitucional, a la que l’associació Josep Climent féu -i fa- la seua aportació modesta però essencial, per reivindicar la figura del personatge. D’aquesta manera i enmig dels aplaudiments del públic es donà per inaugurat l’any Climent, en els actes de les Aules, de l’1 de juny a Castelló. Els assistents, a més,  tenien a l’abast, el díptic que l’associació ha editat, glossant la figura de l’il·lustrat i els actes previstos en el decurs de l’any Climent.



-----------------

          
6) CLIMENT I VALÈNCIA.

   La Universitat de València, reté homenatge -el dia 19 d’octubre de 2006-, al que fou catedràtic i mecenes de l’Estudi General, Josep Climent, en celebrar-se el tercer centenari del seu naixement (1706-2006).
     La vinculació de Climent a la Universitat de València fou llarga en el temps i intensa en la relació. Llarga, des de la seua arribada a València als 14 anys –procedent del seu Castelló nadiu-, per fer-se batxiller en arts, llicenciat en filosofia desprès i doctor en teologia, finalment, fins a la seua partida cap a Barcelona, nomenat bisbe d’aquella diòcesis. I intensa, doncs impartí en diverses ocasions la càtedra anual de filosofia tomista, exercí de mecenes i protector de deixebles intel·ligents i amb pocs recursos i de professors benemèrits, creà una càtedra de locis, feu gestions a la Cort a favor del claustre de l’Estudi General, apareixia als llistats de “catedràtics” de l’època i, actualment, forma part de la galeria de retrats del Paranimf, enmig dels rectors, professors i pròcers de la nostra Universitat. Aquella vinculació de Climent a la Universitat de València, es palesà en diverses ocasions, com quan ho manifestava públicament, en el Sermó de Sant Vicent a la seu valentina[1].



Així doncs i a l’aula magna de l’edifici del carrer la Nau inaugurava els actes el vicerector de la UVEG, prof. Rafael Gil i, tot seguit, el Dr. León Esteban dissertava sobre “Climent, canonge i professor il·lustrat”. Féu el ponent una magnífica exposició sobre la doble dimensió climentina, en la seua dedicació a la canongia magistral i a la càtedra universitària. A continuació es visità l’exposició de material bibliogràfic del segle XVIII, amb obres de Climent i dels autors més significats del moment –Mayans, Piquer, Finestres, Pérez Bayer...-, a les dependències de la Biblioteca de la Universitat. I seguia una taula redona, envers la figura de l’il·lustrat, moderada pel prof. Marc Ant. Adell amb la professora Irene Palacio, de la Facultat de Filosofia i CCEE –“la sensibilitat de Climent envers les escoles de primeres lletres i l’educació femenina”-; el pare mercedari Joan Devesa –“la vinculació de Climent a l’orde de la Mercè”- ; el Dr. Palao –“Climent, home clau a l’Estudi General i erudit en hª eclesiàstica i en jurisprudència”-, de la Facultat de Dret i el Dr. Salvador Albinyana –“Climent, fundador de la càtedra de locis i catedràtic de filosofia”-, de la d’Història. La conferència inaugural i les intervencions dels membres de la taula foren d’una elevada qualitat. El matí acabà amb la lectura de comunicacions, per part de la doctoranda i becària d’investigació, Violant Estreder[2].


Desprès del dinar a la cafeteria de la Universitat, es recuperà l’activitat amb la visita al paranimf, on el Dr. Gimilio  defensà l’autoria de Vergara per al retrat de Climent, en la galeria de mecenes allà exposats. Tot seguit el Dr. Marc Ant. Adell completà la informació de l’itinerari climentí envers la torre de la col·legiata de Sant Bartomeu –d’on fou rector-, la catedral –d’on fou canonge magistral- i el carrer convent –ubicat on hi havia el monestir, avui desaparegut, dels mercedaris, molt vinculats a Climent-.



Amb tot això quedà palesa la personalitat polièdrica de Josep Climent: com a universitari i home “de lletres”, com a eclesiàstic, com a europeista, com a home públic, com a erudit, com a personalitat del moment històric i sempre com a persona de gran humanitat.
Vegem, amb algun deteniment, l’itinerari climentí:

1.     Paraninf: galeria de pròcers de la Universitat.



Heus ací el retrat de Climent que respon al mateix format compositiu i tècnic que els signats per Vergara, com el del també antic professor de la Universitat i bisbe de Salamanca, Felip Bertran, la qual cosa ens ha permès atribuir-li’l també al mateix autor.
La figura –de cos sencer- se situa de peu, al costat d’una taula, amb l’escut episcopal i la cartela amb les dades biogràfiques. Els elements decoratius se substitueixen recercant originalitat: el cortinatge del fons, la llibreria, amb els exemplars més significatius –la bíblia etc. El detallisme es manté amb precisió, en les diferents qualitats de les teles, en l’estudi del rostre i en l’elegància d’alguns gestos, molt vergarians. La similitud dels colors utilitzats, evident sobre tot en el color vi de la muceta, i la textura plana de la pintura, ens atansa a l’estètica de Vergara.
         Aquest retrat de Josep Climent, del paranimf, apareix com l’obra definitiva d’una anterior -el retrat d’un canonge- de la Real Acadèmia de la Purísima Concepción de Valladolid, que no es sinó l’estudi previ del rostre de Climent. I encara que tradicionalment s’ha considerat a Vergara com un artista de ràpida execució i poca reflexió, tant en el retrat acabat, com en els estudis previs, s’aprecia un us acurat del dibuix en les seues diferents tècniques, a més d’una sensibilitat evident per a captar la psicologia, a partir dels trets de la fesomia dels retratats. (Vegeu: Gimilio Sanz)
         Efectivament, informació directa sobre l’aspecte físic de Climent, ens la faciliten els retrats que es conserven, segurament el de més qualitat és el del paranimf de la Universitat de València, enmig d’altres pròcers la institució. L’efígie de Climent és de dignitat i s’endevina una certa corpulència en la seua complexió i una ampla capacitat toràcica, que avalaria la força i el to de les seues prèdiques. La seua fesomia, de mirada serena i profunda, denota una certa tristor i els cabells apareixen pentinats amb absoluta sobrietat, com correspon a un eclesiàstic enemic del luxe, que sempre havia combatut, de paraula i per escrit i on destaca la senzillesa de la seua expressió, absent de qualsevol posat de supèrbia.
       Altrament, l’aspecte físic o corporal de Climent que, en opinió de Fèlix Amat, es veié acompanyat de la possessió d’un to de veu sonor i harmoniós, fou de cos alt, prim i elegant. Pertanyia, doncs, al grup dels leptosòmics, amb tot el seguit de trets de base biològica d’aquests subjectes: intel·lectuals, serens, ordenats, de tendència esquizoide i, freqüentment, depressius.
    En conclusió i encara que no es puga establir un paral·lelisme total, entre la imatge o la component físico-biològica i la personalitat que hi ha al darrere, pensem que la figura de Climent es correspon amb els trets de la seua personalitat: serenitat, energia, gran capacitat intel·lectual, força de voluntat, tendresa i un cert grau de timidesa. Característiques personals, que es poden resseguir, així mateix, mitjançant els seus escrits i també per les obres que emprengué i, fins i tot, pel què els seus contemporanis expressaren d’aquell home. 

                  2. Torre de la Col·legiata de Sant Bartomeu.




      La torre barroca de la col·legiata és l’únic vestigi que resta del temple –arran d’un incendi que el devastà-, erigit en 1239, una de les parròquies més antigues i prestigiades de la ciutat. La fàbrica gòtica es reconstruí entre 1666 i 1683, per Juan Bautista Pérez. La col·legiata de Sant Bartomeu gaudia d’una fama més que merescuda, atès que “...el clero de esta parroquia destacó por su espíritu reformista...” (Vegeu: Laparra i Navarro). Climent accedí, per oposició, a la condició de prior d’aquella església en 1740 i l’administrà fins a 1748, quan adquirí la dignitat –també per oposició- de canonge magistral de la Seu valentina i Tomsich, en referir-se al nostre il·lustrat diu: “Joseph Climent, según aparece en sus escritos y en su manera de obrar, era un clérigo ejemplar...” (Vegeu: Tomsich). El nou rector de la col·legiata de seguida es donà a conèixer per la seua generositat envers els més necessitats, pel seu esperit rigorista proper al jansenisme i per la seua facilitat en l’oratòria sagrada. La fama de les seues plàtiques dominicals atreia una munió de fidels de tota València, desitjosos d’escoltar-lo i aviat la preocupació de Climent per l’educació, es féu palesa als seus sermons: “Y qué cuidado no ponen los padres de familia —en Europa—, en dar a sus hijos la más racional educación...?” (Vegeu: Sermones del Ilmo. Sr. Josep Climent. Se dan a la luz, como las pláticas dominica­les, de cuenta y a beneficio del Colegio o Casa de Huérfanos de Castellón de la Plana, fundada por S.S.I. Barcelona, 1815. Tom III, 225. (A.M.C.: Papers de Climent.)
      I així ho posà en pràctica amb la fundació d’una escola de primeres lletres i doctrina cristiana, arran del seu nomenament, com a rector d’aquella col·legiata. Fins i tot, molts anys desprès encara es continuava —mitjançant els seus testamentaris— amb el pagament de les quantitats estipulades per a “...la manutención de dos Maestros de primeras letras, en el distrito de la Parroq. Igª de Sn. Bartholomé de esta ciudad...” Un rebut que signen els beneficiaris a “Valencia y Octubre 13 de 1783” per un import total de “Son 126 real. de vellon” (A.M.C.: Papers de Climent.)
      I encara molts anys desprès de finat Climent hi era viu el seu record, en les misses que se celebraven periòdicament per la seua ànima: a la Col·legiata de Sant Bartomeu, es feia memòria del qui havia estat el seu titular molts anys abans i així en 1829, “...Dn. Josef Abad, como Colector del Rdo. Clero de Sn Bartolomé Apostol de la presente Ciudad de Valencia...” certificava haver rebut “...del Dr. Dn. Felipe Breva, como Administrador de la del Iltmo. Señor Climent en Castellón de la Plana, quince libras...para un Aniv(ersari)o que corresponde a mi Clero...” 


              3. Catedral.




     A la benedicció del nou edifici i capella de les Aules de Castelló -en 1791- i en referir-se al seu protector, es diu: ...Pasa a Valencia y la capital del reyno le oye con igual fruto...la doctrina que derrama desde las cátedras y la elocuencia desde los púlpitos...” (Vegeu Martín Picó) Així es recordava l’especial capacitat de Climent en expressar-se en públic, tant a la universitat com a la trona.  A la catedral exercia Climent la seua condició de canonge magistral, és a dir l’ofici de predicar. I a fe que tenia vocació i una clara intencionalitat d’influir i modelar la personalitat dels destinataris. Abans, però, ja havia destacat a la col·legiata de Sant Bartomeu, d’on fou prior, com hem vist. També predicà Climent en la Cort, durant la seua estada amb ocasió del plet de delmes. I a Castelló, més de tard en tard. I a Barcelona, finalment i contra tot pronòstic —edat avançada i tendència dels bisbes a no exercir directament la funció de predicadors— predicava habitualment a la catedral. (Vegeu: Adell). Allà s’escrigué de Climent: “...que es lo millor o un dels millors predicadors de España, se ha mudat y millorat la predicasió en lo bisbat, singulariter en esta ciutat”. (Vegeu: Tort).
      L’especial preocupació que manifestà per repristinar l’oratòria sagrada, es féu palesa en la edició i traducció de peces oratòries de predicadors famosos, que patrocinà i en l’intent, frustrat, de crear una Escola d’Oratòria. Al respecte cal recordar a Mayans i la seua obra El Orador Christiano, ideado en tres diálogos, quan “...proposa que haurien d’existir ‘Academias de Oratoria’, a les quals assistiren ‘hombres zelosos y elocuentes que dirigiesen a los que desean instruirse’...” “Convé recordar que ja en 1770, en prologar la Rethórica de Granada, Climent es proposava, precisament, “...establecer una escuela, en que se enseñe especulativa y prácticamente la Oratoria Christiana...” (Vegeu: Bonet i Baltà). Granada era el seu model d’oratòria i les seues obres encara es conserven entre el llibres de Climent: li inspiren rigor i sobrietat, alhora que afavoriran una certa elegància, en l’oratòria de Climent. Tomsich no s’està d’afirmar “...el estilo lúcido y neto de los sermones de Climent...” que segons l’autora “...demuestra su talla intelectual y el pleno dominio y asimilación de los elementos que influyen en su manera de ser y actuar...” (Vegeu: Tomsich).
     Perquè el contingut de les seues intervencions a la trona, no es limitaven a la glossa dels textos evangèlics o als motius estrictament religiosos. Amb freqüència introduïa temes socials, culturals i fins i tot polítics, com ja hem vist. Vegem alguns exemples més:

-L’amor a la veritat com a virtut, el palesa Climent —a més de en la seua conducta permanentment irreprotxable— en les seues prèdiques des de la trona: “...Es muy malo mentir y engañar, en especial con lisonjas...es preciso decir la verdad...” (Sermó LVI, Dominica V de Cuaresma). “...La mentira es abominable en su origen, en sí misma y en sus efectos...” (Sermó LIX) “...Y todos estamos obligados a decir la verdad...” (Sermó LXI). (Vegeu: Sermones del Ilmo. Sr. Don Josef Climent.. A.M.C.: Papers de Climent).

-La defensa i recerca de la pau, perduda arran de la guerra de Successió, quan lamentava l’estat en què havien quedat els regnes d’Espanya: “Yo quisiera que todos estuviesseis versados en la historia de aquel tiempo. A lo menos trahed a la memoria el estado de estos Reynos al principio de este siglo, y figuraos que entonces fue mucho más fatal y más triste...” (Vegeu: Oración  fúnebre de las exequias que, a la magestad del Rey Dn. Felipe V... A.M.C.: Papers de Climent).

-Com abonà la germanor entre catalans i valencians i defensà la llengua pròpia i comuna d’ambdós territoris: “...Que, si bien se mira, Valencia puede considerarse colonia de Catalunya, porque casi todos los valencianos son catalanes en el origen y con corta diferencia iguales son las costumbres y la lengua...” (Vegeu: Sermó del diumenge 3r d’advent de l’any 1766.. A.M.C.: Papers de Climent).

-La honestedat i llibertat intel·lectuals, quan aconsellava a mestres i deixebles: “Nos parece imprudente y desatinado el empeño...de defender todo lo que dice el Autor, solo porque el autor lo dice. Es muy justo diferir de su dictamen...siempre que hecho el devido examen, juzgareis que la opinión contraria està mas fundada en razón...” (Vegeu: Carta del Ilmo... a los presidentes y estudiantes... A.M.C.: Papers de Climent).

-L’amor a la pàtria: així, amb ocasió del sermó que predicà en lloa de Sant Vicent Ferrer, no s’estigué de proclamar l’amor del Sant per València, mogut per la seua pietat que el portava “...à honrar y beneficiar à su patria; la qual, segun enseña Santo Tomas, es despues de la virtud de la religion, la mas noble y excelente”. I segueix Climent: “Porque assi como dice el Santo Doctor, despues de Dios à nadie debemos patria en que nos hemos criado...” Més endavant, però, parlarà en primera persona quan ens confessa que “...descubro yo el grande amor que la tengo —a València—. No puedo ocultarlo: y (no) concibo que nadie puede culpar que yo ame à mi patria... (Vid. Sermón...en memoria de la canonización de... San Vicente Ferrer... A.M.C.: Papers de Climent).

-I, novament, la preocupació educativa de Climent envers la infantesa i la joventut: “...Coneixent que lo be de la Iglesia y del Estat, principalment dependeix de la racional christiana educació de la juventud, estam persuadits, que no hi han establiments més utils, ni més necessaris que los de las Escolas públicas...” (Vegeu: Edicte del Ilm. Sr...per fer saber lo establiment de escolas públicas... A.M.C.: Papers de Climent).
                 

               4.Carrer Convent.



       El nom d’aquest carreró -carrer Convent- a l’eixida cap a Sagunt, en l’antic carrer o carretera de Morvedre, ens recorda l’existència del convent del mercedaris, “extramurs”. Convent avui desaparegut i que estava situat  “...en la calle Murviedro, sobre la azequia del Molino de Villa Campa...” extramurs de la València de finals del segle XVII ...el 12 de junio de 1695 se puso la primera piedra...” Era un centre de formació per als aspirants a ingressar a l’orde de la Mercé i se’l coneixia com el Colegio de San Pedro Nolasco: “...el Colegio de San Pedro Nolasco, de Valencia, permaneció abierto hasta la forzada exclaustración del año 1835... en virtud de los decretos mendizabalescos...” (Vegeu: Garí i Siumell).
     Actualment el lloc que ocupava aquell convent del segle XVII, és una plaça i la resta de l’espai es troba edificat, arran de la desamortització de Mendizàbal i la subsegüent subhasta i enderrocament, en 1835, com hem vist. Pel que sabem, Climent passà allà els seus anys d’estudiant de la Universitat, acollit pel seu oncle i tutor, el llicenciat Avinent, germà de sa mare Teresa (Vegeu: Revest). Així, per pròpia convicció, encara que no exempta al principi de certa influència del seu oncle Avinent, aviat s’alineà del costat de dominics i mercedaris i en contra dels jesuïtes, que dominaven aleshores les Aules de Gramàtica i exercien gran influència, al sí del claustre de la Universitat (Vegeu: Adell).
    Per això quan el canonge aconseguí, finalment, la creació de la càtedra de locis, proposà com a primer catedràtic al pare Mañes, mercedari: El tal Mañes havia estat procurador general del mercedaris a Roma i, segons Cabrera, citat per Mestre era, aleshores, corresponsal epistolar de Climent i qui el mantenia informat de les edicions més novedoses: “el canónigo Climent, el qual tiene... aviso puntual de todas las impresiones que se celebran más en Roma, por cartas del P. Maestro Máñez...” El nou catedràtic, però, no podrà exercir més que un any la càtedra, en morir a l’any següent (Vegeu: Albiñana). La fundació, però, de la càtedra de locis no fou l’única deferència de Climent cap als mercedaris: hi hagué l’obertura i manteniment d’una escola de primeres lletres, al mateix convent, anomenat aleshores de la Mercè o de Sant Pere Nolasco i que funcionava des d’abans de 1748. (Vegeu: J. Beltrán). A Barcelona, Climent, es tornaria a trobar amb els mercedaris i el seu fou un dels deu convents on fundaria unes altres tantes escoles de primeres lletres i de “doctrina cristiana”.
    Un itinerari no massa llarg, però que palesa que les petjades de l’aleshores canonge i catedràtic Josep Climent, encara són vives a València, als tres-cents anys del seu naixement.



[1]  En el text del sermó que, per la festa del 29 de juny de 1755, celebrà València en memòria de la canonització de Sant Vicent Ferrer i que predicà Climent, llegim: “...No tendréis a mal, Señores, que me haya aprovechado de esta ocasión para manifestar públicamente mi gratitud y veneración a la Universidad que, como buena madre, me ha educado, reconociendo deber a su enseñanza lo poco que sé y el deseo que tengo de saber...” (CLIMENT (1761): Sermón que en la fiesta... València, Vda. de J. de Orga, 243.)

[2]  Els autors i títols de les comunicacions foren:

Adell, M.A.: “Climent i la Universitat de València”.
Adell, M.A.: “Climent i l’orientació dels estudis”.
Adell, M.A.: “Climent, lector impenitent”.
Estreder. V.: “Presència de la figura del bisbe Climent al llarg del temps. Una aproximació mitjançant l’ús de les noves tecnologies”.
Gimílio, D.: “Vergara, retratista de Josep Climent”.
Ruiz, C.: “Climent en el ámbito de lo social”.




6) Climent a Barcelona: actes (22 de novembre de 2006).





          
   Desprès de 231 anys (1775-2006) de l’ “expulsió” de Climent, de Barcelona i la seua diòcesi, per les insídies sectàries de Campomanes, secundades pel poder absolutista borbònic, la seua figura i la seua obra han estat recuperades i dignificades, amb tots els honors. El “retorn” del bisbe Climent a la capital de la seua diòcesi s’ha produït de la mà de la Comissió del III centenari del seu naixement, amb la complicitat de les institucions del Principat. Així el departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona i la Facultat de Teologia, han assumit la programació dels actes “climentins” del 22 de novembre i materialitzat el decurs de les intervencions: al matí a les dependències de la Facultat d’Història, a la vesprada al centre històric de la ciutat, en la visita guiada a llocs on la petjada del nostre il·lustrat encara és present i, al tard, a la seu de l’Acadèmia de Bones Lletres, on s’ha esdevingut la conferència magistral, al voltant de “La figura episcopal i pública de Josep Climent, a Barcelona”.
         Al matí, la Dra. Pérez Samper, cap del departament d’Hª Moderna s’ha adreçat a un públic amatent, que ocupava l’aula reservada als actes, per presentar la figura del bisbe il·lustrat Josep Climent i als ponents que composaven la taula redona: successivament els drs. Pere Molas –del mateix departament i president de l’Acadèmia de Bones Lletres-, Joan Bada –també del departament d’Hª Moderna i de la Facultat de Teologia-, Mireia Campabadal –de l’esmentada Acadèmia i de l’Institut d’Estudis Catalans-i Marc Adell –de la Universitat de València i membre de la Comisió del III centenari-, han anat desgranant el tarannà i la personalitat de Climent, així com les circumstàncies de la seua obra en el context sociopolític –Molas-, eclesial –Bada-, cultural i lingüístic –Campabadal- i pedagògic –Adell-. Les intervencions –molt documentades i de gran interès-, que apareixeran completes a les actes del III centenari, han recollit els aspecte més significatius del pontificat de Climent a Barcelona, on no només exercí de bisbe, sinó que, identificat amb els afanys del seus diocesans –“feligresos”, com ell mateix els anomenava- es comprometé fins a l’extrem de guanyar-se l’antipatia del poder polític absolut que, aviat, el qualificà com a “perillós” i “separatista”. Els obscurs interessos del centralisme opressor, trobaren en Climent un seriós obstacle als seus objectius demolidors de la personalitat d’un poble. Climent patí l’assetjament continuat de Campomanes, fins a la seua dimissió, dolguda i compartida pel poble de Barcelona i al mateix monarca –Carlos III- li arribaren les dures paraules del propi Climent, que no acceptà un hipotètic “ascens” i preferí dimitir i retirar-se a Castelló.

Analitzada la personalitat “polièdrica” –com la mateixa directora del departament, Mª Àngels Samper la qualificava- de Climent i el seu prolífic, per més que curt –nomes deu anys: des de 1766 a 1775- pontificat, es passà a la lectura de comunicacions, per part del professor Marco Castillo de la Universitat Jaume I –UJI- de Castelló:

-La 1ª, titulada “Patriotisme de Climent”, de la que és autor el Dr. Marc Antoni Adell, de la UVEG, on es posava de manifest la sensibilitat del nostre il·lustrat envers la seua “patria” –des de la dimensió local del “seu Castelló”, fins a l’àmbit de tota la Corona d’Aragó.



-La 2ª, titulada “Consideració sobre l’ús del català pel bisbe Climent”, del Dr. Moran Ocerinjauregui, de l’IEC, que analitzà el possibilisme de Climent envers la nostra llengua, la que defensà i practicà, malgrat la prohibició borbònica de fer-la sevir en els àmbits oficials i públics.



-La 3ª comunicació, també del professor Marc Antoni Adell, ara sobre la figura de “Climent, visitador d’escoles”, on l’autor molts anys dedicat a la Inspecció Educativa, reconeixia la “professionalitat” de Climent, en la tasca de visitador i la seua capacitat i sensibilitat per captar la situació i l’estat de l’ensenyament, a cada escola a la què s’atansava, amb ocasió de la visita pastoral a cada parròquia de cada poble de la diòcesi.



-La 4ª comunicació, de la becària d’investigació del departament de Psicologia Social de la Universitat de València, Violant Estreder, portava per títol –ben significatiu, per cert- “Per sempre Climent” i presentà l’evidència de l’actualitat de Climent, al que se’l troba en la bibliografia a l’ús sobre el segle XVIII, en els repertoris convencionals i en la xarxa d’internet, on es localitzen nombroses referències al nostre il·lustrat.



-Finalment, de la University of North Carolina, als EEUU –Asheville- la professora de literatura espanyola, Elena Adell Tejedor, notificava el decurs de la redacció de sengles comunicacions envers els escrits de Climent en castellà: una sobre “El bisbe Climent, lector i escriptor prestigiat” i l’altra sobre “L’estil literari de Josep Climent i Avinent”.


Així arribàvem al mig dia i els organitzadors i invitats celebraren un dinar de treball, tot preparant els actes de la vesprada, que consistiren en un itinerari climentí de la Barcelona antiga, conduït pels professors Pérez Samper i Bada:

-S’inicià amb la visita a la seu de l’IEC, on la secretària de la Presidència rebé als participants en les jornades del III centenari del bisbe Climent i una guia conduí als presents per les dependències del magnífic palau renaixentista, que alberga l’IEC. L’Institut d’Estudis Catalans -en la figura del Dr. Salvador Giner- ja havia mostrat la seua adhesió als actes del III centenari de Climent, en el context del seu propi I centenari d’existència.


-Tot seguit ens situàvem front a l’edifici que albergà el prestigiós col·legi episcopal -que intentava suplir la manca d’universitat, suprimida per Felip i reubicada a Cervera, per l’austracisme de Barcelona i de tot el Principat-, especialment reconegut com a centre superior, en temps de Climent, que renovà el pla d’estudis, aconseguí nous professors i èl dotà d’una magnífica biblioteca.



-També es visità la Facultat de Teologia de Catalunya i el Seminari, a la biblioteca dels quals encara es poden contemplar i consultar, nombrosos exemplars de la famosa “llibreria” –biblioteca- pública que fundara Climent, com a primera de la ciutat, amb els fons dels jesuïtes, els llibres de la seua propietat, portats de València i els que continuà adquirint el bisbe per nodrir-la. Allà es conserva, així mateix, un retrat de Climent que fou mostrat als assistents, alguns exemplars de les obres de Climent –sermons, plàtiques, pastorals...- i el catàleg manuscrit dels fons de la primera biblioteca, elaborat per Torres Amat, nebot de Fèlix Amat, primer bibliotecari, a proposta de Climent.



-Ara estàvem a tocar de les Rambles, front a la façana de Betlem, de la que resta només el temple, però que es composava d’un edifici conventual, propietat dels jesuïtes, on anà a parar el col·legi episcopal de Climent, quan el nostre bisbe cedí l’antic edifici, per ampliar la Casa de Misericòrdia, convertida en Hospici.



-També ens aplegàrem a la catedral i al palau episcopal, on resten visibles les obres de restauració que protagonitzà Climent i on l’arxiver diocesà ens ensenyà les dependències i els murs que fonamenten l’edifici, els més antics dels quals daten del segle IV, així com les successives construccions des del romànic al barroc. La nota simpàtica la donà el fet que, en pujar per l’escalinata del pati central, ens toparem amb el sr. Arquebisbe que ja es preparava per assistir a la conferència de cloenda del dia i saludà els assistents.






-Finalment acudírem al palau de l’Acadèmia de Bones Lletres, un edifici civil del gòtic, amb cossos sobreposats posteriors, on a la sala de conferències, el Dr. Corts Blai, abordà la figura episcopal i pública de Climent, amb un parlament dens i brillant que dibuixà ambdós perfils magistralment, seguit per un nombrós i interessat públic que gratificà –amb els seus calorosos aplaudiments- el conferenciant i la institució que ens aixoplugava, tot recordant que Climent havia encomanat a aquella casa, la confecció del què seria el primer diccionari llemosí-castellà-llatí. Els actes de cloenda comptarem amb la presència d’una autoritat de la Generalitat i del Sr. Arquebisbe, Dr. Martínez Sistach, a més del propi president de la institució, Dr. Pere Molas. I encara cal recollir la presència a l’acte, del Dr. Tort Mitjans, biògraf de Climent, que aconseguí dels marquesos d’Alfarràs, la cessió temporal del retrat a l’oli de Climent, de la seua propietat, que se situà a la presidència del acte, en lloc preferent.



        En resum fou un dia intens i gratificant, doncs l’esforç i dedicació de les persones i institucions implicades donaren el seu fruit. Res no hauria estat posible, sense la iniciativa de la Comissió del III centenari, però res no hauria arribat a bon port sense la implicació del departament d’Hª Moderna, la seua directora i els seus professors, sense el concurs de la biblioteca del Seminari, la biblioteca Balmes, l’IEC i la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Sense els ponents, comunicadors i conferenciant. I sense persones rellevants i públic entregat, així com les autoritats que ens acompanyaven.
          Efectivament, Climent ha estat reivindicat i retornat a Barcelona amb tots els honors.





 ---------------



         7)    Actes de cloenda: Castelló, desembre de 2006.


          Inaugurada, a Castelló, la commemoració dels tres-cents anys del naixement del nostre il·lustrat, en la solemne obertura de l’1 de juny a Les Aules i, acomplert l’itinerari per València –19 d’octubre- i Barcelona –22 de novembre-, es torna a Castelló per cloure l’esdeveniment.

          Aquell desembre estigué prologat pel solemne pontifical que presidí el Sr. bisbe de la diòcesi, Mons. Casimiro Lòpez, el dia 26 de novembre, diumenge, i la meua intervenció al col·legi “bisbe Climent” glossant la figura de l’il·lustrat, des de l’análisi del seu pensament, el 29 del mateix mes.

  L’acte religiós, consistí en una eucaristia, a la concatedral de Santa Maria que, presidida per les primeres autoritats, fou solemnitzada pel cor “Pentecosta”, així com pel nombrós seguici episcopal: concelebrants, diaques, seminaristes...i un nodrit públic, plenament identificat en el record entranyable del bisbe Climent. El decurs de la celebració tingué un moment molt significat en l’homilia del Dr. López Llorente que recordà com Climent, a l’endemà del seu naixement, fou batejat en aquell mateix temple, aleshores església Major de Castelló i soterrat, també allà, setanta-cinc anys més tard, per glossar tot seguit la seua figura episcopal i il·lustrada: estudiant avantatjat a Castelló i València, llicenciat i doctor, prevere, canonge, catedràtic i, finalment, bisbe de Barcelona, fou una figura exemplar, dins l’església i en el moment polític i social que visqué, especialment sensibilitzat en la lluita contra la injustícia i la ignorància i sempre a favor dels pobres i marginats. Mons. Casimiro Lòpez afirmà que, fins i tot alguns dels seus plantejaments, s’avançaren en més de dos-cents anys, als postulats del Vaticà II.




    Acabada la celebració -amb continuades i brillants intervencions del cor “Pentecosta”-, es procedí a l’entrega de flors i espelmes a la tomba de Climent, per part d’un grup d’nfants –xiquets i xiquetes- de la catequesi de l’associació “Josep Climent”. Fou, sense cap mena de dubte, el moment més emocionant de l’acte: en processó presidida pel bisbe amb tot el seu seguici, des de l’altar major fins a l’atri de la catedral -on hi ha la làpida de Climent-, els nombrosos fidels s’hi concentraren. Allà anaren dipositant-se les flors i espelmes i el prelat tingué el gest -ben climentí- de donar un bes, a cada un dels infants que s’atansaven. Feta la pregària final de comiat, es donà l’acte religiós per acabat i els assistents es traslladaren a la Casa dels Òrfens, on tingueren ocasió de visitar-la amb deteniment, seguint les explicacions de la directora de la institució, Sra. Empar Adarves. Un vi d’honor, en un ambient de convivència fraternal dels assistents, tancà la jornada religiosa del dia.




          A la setmana següent, el dia 29 –l’endemà de la data de la mort de Climent- al col·legi públic que porta el seu nom, tingué lloc un acte acadèmic, on es concentrà la comunitat educativa i representants de les autoritats, de la universitat i de l’associació “Josep Climent”, a més de mestres, inspectors i familiars dels alumnes del centre i amics i admiradors de la figura de l’il·lustrat. Així i presidits pel retrat del bisbe Climent, en lloc destacat enllumenat i ornat amb flors i plantes, vaig anar desgranant la font inesgotable del pensament del nostre personatge. Vaig fer-ho, no sense abans emocionar-me i emocionar el públic, rememorant els meus anys d’infantesa en el Castelló de la postguerra, en aquell emblemàtic barri de Sant Fèlix i Sant Roc, recordant l’antic edifici del col·legi, del què havia estat mestre el que més tard es prestigiaria com a Director de l’Escola Normal i reconegut professor de Llengua i Literatura, Dn. Isidoro Andrés.




   Tot seguit vaig anar glossant la personalitat “polièdrica” del nostre il·lustrat, analitzant-la des dels paràmetres següents: social, cultural, econòmic, lingüístic, pedagògic, teològic i polític. En tots aquells àmbits, Climent ens deixà pensaments profunds, reflexions i propostes que, encara ara, ens sorprenen per l’actualitat i la rotunditat de les seues afirmacions. Ho trobem en els seus escrits –pastorals, edictes, pròlegs de llibres...- publicats i també en les seues cartes, adreçades a les personalitats més prestigiades del moment, des de ministres –el secretari de Gràcia i Justícia de Carles III, Manuel de Roda- fins a altres bisbes –Tormo, Bertran, Sales, Pérez Bayer...- i il·lustrats contemporanis seus –Maians, Piquer, la comtessa de Montijo...-, corresponsals estrangers –el canonge Clément, el més eximi-, sense oblidar el mateix monarca –Carles III- i el Papa –Clement XIV-.

          Els seus pensaments, però, no eren producte de la teorització envers les qüestions més rellevants del moment il·lustrat que visqué. Foren el resultat de les inquietuds intel·lectuals i neguits que el turmentaven, de la seua preocupació per millorar l’església i la societat i de la seua entrega generosa a favor dels desassistits de la societat del moment. Això el fa un referent obligat, a dia d’avui, dels qui tenen alguna responsabilitat pública, en els diferents àmbits i camps de la nostra societat. També ara, com amb ocasió de la visita de la Casa dels Òrfens, el diumenge anterior, hi hagué un “vi d’honor”, que perllongà les reflexions compartides dels assistents, en les converses creuades que es produïen.


          Així es donava pas a l’acte inaugural de l’exposició climentina de les Aules, que tenia lloc l’1 de desembre, presidida per les primeres autoritats civils i comissariada per Mn. Josep-Miquel Francés: allà els tècnics d’ARSIPE han estructurat els materials procedents de l’arxiu municipal de la Ciutat –llibres,  documents, altres publicacions...- i objectes religiosos –el calze de Climent i altres components litúrgics- cedits per la concatedral, així com els plafons amb referències històriques a la figura del nostre il·lustrat i textos dels seus escrits, a més de fotos i gravats al·lusius al personatge i la seua època i retrats del bisbe...El professor Marco Castillo, de la UJI, coordinador de la comissió organitzadora, ha prestat, també, la seua valuosa col·laboració, a una iniciativa que romangué a disposició de la ciutadania, durant tot el mes de desembre.




  Encara el dia 14 d’aquell més, hi hagué l’acte de presentació a la premsa, de la unitat didàctica sobre la figura i l’obra de Climent, adreçada a alumnes i professors dels centres educatius de Primària i de Secundària, de la ciutat de Castelló: el regidor de Cultura i diputat provincial, Sr. Mulet, glossà el sentit de la publicació i del personatge biografiat i la directora del Centre de Professors –CEFIRE- de Castelló, Maria Àngels Remolar explicava el contingut del material i la seua virtualitat, per implicar el sector educatiu, en la commemoració del III centenari de Josep Climent.



      I a l’endemà, dia 15, es tancaven els actes institucionals, amb la conferència de cloenda sobre la dimensió pedagògica del bisbe Climent, a càrrec de la Dra. Beltran Escrig, de la UJI, que vaig tindre l’honor de presentar. La catedràtica de Pedagogia i estudiosa de la figura de Climent, des de la seua tesi envers les institucions educatives de Castelló, en la transició dels àustries als borbons, analitzà la teoria i la pràctica pedagògica del nostre il·lustrat, mitjançant l’estudi dels seus escrits i les seues iniciatives en la creació, manteniment i millora d’escoles de Primeres lletres i de Gramàtica, així com la protecció que dispensà a la Universitat de València, als seus professors i alumnes i  el prestigi que aconseguí per al seu Col·legi Episcopal de Barcelona. Al capdavall, el seu reformisme teològic per reformar l’església del moment i la seua sensibilitat, per universalitzar l’educació elemental i prestigiar els estudis de Gramàtica i els superiors, apareixen com a intencionalitats convergents, de les que esdevenien beneficiaris els seus “feligresos” -religiosos o laics- i, en definitiva, tota la societat aleshores aixoplugada sota les estructures de “l’Església i l’Estat”, com el mateix Climent afirmava.

          Acabada la documentada intervenció de la Dra. Beltran -al saló d’actes de la Caixa Rural-, encara restava el concert, conjuntament ofert pel cor “Pentecosta” de l’associació “Josep Climent” i per “Camerata 94” de la UJI, als locals de la Fundació Dàvalos-Fletcher, que resultà una magnífica mostra de peces de l’època, molt ben acollides pel públic assistent, que anava seguint les intervencions, en el minuciòs programa de mà que havia estat repartit amb anterioritat.

          En conjunt, doncs, una successió d’actes cívics, artístics, acadèmics, mediàtics, culturals, educatius i de sensibilització social i institucional, a favor de la recuperació de la memòria històrica del més prestigiat entre els fills de Castelló –La seua “pàtria”, com l’anomenen els historiadors, en referir-se a la ciutat de Castelló-, del bisbe il·lustrat Josep Climent i Avinent. Amb seguretat, el camí encetat pels estudiosos –biògrafs, investigadors, professors, documentalistes...- envers la figura de Climent, continuarà de diverses maneres i enfocaments. I la ciutadania té una magnífica oportunitat d’amarar-se de Climent, en la pàgina web de la UJI –www.bisbecliment.uji.es- i en les publicacions que es deriven, a l’entorn de la figura de Climent, de resultes dels materials elaborats –conferències, ponències, comunicacions, recerques documentals, nous enfocaments de la seua personalitat...- en aquest III centenari. 


--------------------

(1) En el text del sermó que, per la festa del 29 de juny de 1755, celebrà València en memòria de la canonització de Sant Vicent Ferrer i que predicà Climent, llegim: “...No tendréis a mal, Señores, que me haya aprovechado de esta ocasión para manifestar públicamente mi gratitud y veneración a la Universidad que, como buena madre, me ha educado, reconociendo deber a su enseñanza lo poco que sé y el deseo que tengo de saber...” (CLIMENT (1761): Sermón que en la fiesta... València, Vda. de J. de Orga, 243.)



(2) Els autors i títols de les comunicacions foren:

Adell, M.A.: “Climent i la Universitat de València”.

Adell, M.A.: “Climent i l’orientació dels estudis”.

Adell, M.A.: “Climent, lector impenitent”.

Estreder. V.: “Presència de la figura del bisbe Climent al llarg del temps. Una aproximació mitjançant l’ús de les noves tecnologies (internet)”.

Gimílio, D.: “Vergara, retratista de Josep Climent”.

Ruiz, C.: “Climent en el ámbito de lo social”.



(3) Heus ací l’itinerari climentí:

 (dia 19 d’octubre de 2006: vesprada).

Llocs que recorden la figura del il·lustrat, a València (ordre suggerit de visita):



  1. Paraninf: galeria de retrats (Climent entre ells).
  2. Torre de la Col·legiata de Sant Bartomeu.
  3. Catedral.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada